| |
A
|
| |
Aclariment tissular:
|
| |
|
Procés fisiològic d’eliminació de components de la matriu extracel·lular
que facilita la migració de cèl·lules.
|
| |
Acrosoma:
|
| |
|
Compartiment vesicular de contingut enzimàtic, que es forma durant el
procés de l’espermatogènesi i se situa, generalment, al cap de l’espermatozoide
madur. Durant la fecundació, el seu contingut s’allibera per exocitosi
a l’espai extracel·lular, mitjançant la reacció acrosòmica.
|
| |
Apoptosi:
|
| |
|
Procés regulat de mort cel·lular, que requereix activitat metabòlica.
És la mort cel·lular fisiològica.
|
|
B
|
| |
C
|
|
Carcinoma: |
| |
|
Tumor maligne d’origen epitelial no glandular. És la forma histològica
de càncer més freqüent, a causa de la gran quantitat d’estructures
epitelials que conté l’organisme.
|
| |
D
|
| |
Deleció:
|
| |
|
Pèrdua d’un segment de DNA, format per un sol parell o per milers de parells
de bases (quilobases), provocada per mutàgens o bé per mutacions espontànies.
|
| |
Doble
híbrid en llevats, tècnica del:
|
| |
|
Manipulació genètica in situ que permet demostrar
una interacció física funcional entre dues proteïnes.
|
|
Domini:
|
| |
|
Part d’una molècula o d’una estructura que presenta característiques
funcionals (unió a ATP; unió a DNA) o fisicoquímiques (p. e.: càrrega,
polaritat, estructura tridimensional) comunes. També s’aplica a les
membranes biològiques.
|
| |
E
|
| |
Epidídim:
|
| |
|
Conducte llarg, molt replegat sobre si mateix que s’estén des
del pol superior del testicle, on convergeixen els conductes eferents,
fins al pol inferior, on es converteix en el conducte deferent. És
el lloc on s’acumulen, maduren i emmagatzemen els espermatozoides.
|
| |
Epistaxi:
|
| |
|
Hemorràgia nasal.
|
| |
Explant:
|
| |
|
Fragment de teixit viu que es manté en un medi de cultiu i que conserva
temporalment l’arquitectura tissular.
|
|
Expressió
ectòpica:
|
| |
|
Expressió experimental en una cèl·lula d’una molècula que no li és pròpia.
|
| |
F
|
| |
Factor
de creixement:
|
| |
|
Molècula polipeptídica extracel·lular que estimula
la proliferació cel·lular en interaccionar de manera específica amb
un receptor de la superfície cel·lular.
|
| |
Factor
de transcripció:
|
| |
|
Terme general que designa qualsevol proteïna, distinta
de l’RNA-polimerasa, necessària per iniciar o regular la transcripció
en eucariotes.
|
|
Forbol,
èsters de:
|
| |
|
Compostos policíclics aïllats de l’arbust asiàtic Croton
tiglium que presenten dos grups OH contigus esterificats per àcids
grassos. Són anàlegs funcionals dels diacilglicerols (dels quals el
PMA —acetat de miristoïl forbol— és un dels més usats), i produeixen
l’activació irreversible de PKC. Són agents tumorígens potents, ja
que inhibeixen l’apoptosi derivada de la via Fas.
|
|
G
|
| |
H
|
|
Homeòstasi:
|
| |
|
Tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en
els diferents sistemes biològics, des d’una cèl·lula o un organisme
fins a un ecosistema.
|
| |
I
|
| |
Isoformes:
|
| |
|
Diferents expressions alternatives d’una mateixa proteïna que es diferencien
en alguna seqüència d’aa.
|
| |
J
|
| |
K
|
|
L
|
| |
M
|
|
MAGUK
(membrane-associated guanylate kinase):
|
| |
|
guanilat-quinasa associada a complexos proteics de
la membrana.
|
| |
N
|
|
Neurotransmissor:
|
| |
|
Molècula de senyalització extracel·lular que en les sinapsis químiques
és alliberada per la cèl·lula presinàptica i que transmet el senyal
a la cèl·lula postsinàptica.
|
| |
O
|
| |
Oolemma:
|
| |
|
Membrana plasmàtica dels oòcits. Presenta nombrosos microvil·lis que,
juntament amb els diferents components de la matriu extracel·lular
que els envolta, constitueixen la zona pel·lúcida.
|
|
Overlay,
tècnica d’:
|
| |
|
Metodologia in vitro que permet demostrar una
interacció física, funcional o no, entre dues proteïnes, una de les
quals està immobilitzada en un suport inert com ara una membrana de
nitrocel·lulosa.
|
| |
P
|
| |
PDZ,
domini:
|
| |
|
domini d’interacció proteïna-proteïna, d’uns 80-90 residus d’aa que reconeixen
de tres a cinc residus d’aa a l’extrem carboxil de proteïnes transmembranoses
(generalment receptors o canals iònics). L’acrònim està format per
les primeres proteïnes on va ser identificat aquest domini: PSD 95
(post-synaptic density protein 95), DLG (disc large)
i ZO1(zonula ocludens). Actualment s’han localitzat
a 90 proteïnes, la majoria localitzades a la cara citosòlica de la
membrana plasmàtica.
|
|
Proteïna
quimèrica:
|
| |
|
Proteïna producte de l’expressió del DNA resultant
de la fusió experimental de dos segments diferents de cDNA.
|
| |
Q
|
|
Quimiocines:
|
| |
|
Molècules de senyalització amb pesos moleculars entre
8 i 17 kDa que promouen la migració direccional dels leucòcits. Són
expressades per la pràctica totalitat de cèl·lules. Segons el nombre
i la posició dels residus de cisteïna, se’n reconeixen fins a quatre
famílies (CXCL, CCL, XCL, CX3CL), de les quals, CXCL i CCL són les
més importants fisiològicament. Les primeres són atraients de neutròfils,
especialment, i regulen els processos angiogènics (classes ELR i no-ERL).
La família CCL atrau, fonamentalment, monòcits i de manera secundària,
eosinòfils, basòfils, cèl·lules dendrítiques i limfòcits. Els receptors
per a les quimiocines estan associats a proteïnes G trimèriques. Les
quimiocines regulen tots els processos, normals o patològics, que
requereixen migració cel·lular.
|
| |
R
|
|
Rho
(família de les GTPases):
|
| |
|
Família de proteïnes G monomèriques que engloba les
proteïnes Rho, les Rac i les Cdc42, que són homòlogues de Ras. Són
reguladores del citosquelet d’actina.
|
| |
S
|
| |
Selectines:
|
| |
|
Glicoproteïnes integrals de membrana que són expressades,
bé de manera constitutiva, bé de manera regulada, per leucòcits, plaquetes
i endoteli (selectina L, selectina P i selectina E). Presenten un
domini lectina a l’extrem carboxil que reconeix oligosacàrids, especialment
antígens Lewis. Són essencials en la migració transendotelial i en
l’agregació cel·lular trombòtica.
|
| |
SH2,
domini:
|
| |
|
Domini format per mòduls de ~100 aa que s’uneixen específicament
a pèptids que contenen motius fosfat (pY). El domini SH2 es troba
en una gran varietat de proteïnes implicades en la senyalització cel·lular
com ara les proteïnes Ras.
|
|
SH3,
domini:
|
| |
|
Domini que reconeix i uneix seqüències o motius rics en prolina.
|
| |
T
|
| |
Tensina:
|
| |
|
Proteïna associada a l’actina que participa en els complexos d’adhesió
al substrat dependents d’aquest component citosquelètic. Està especialment
enriquida en els complexos fibril·lars, mentre que la seva
expressió està disminuïda en nombroses línies tumorals. És substrat
de la calpaïna II (proteasa de complexos focals), pot ser fosforilada
per tirosina-quinases durant la migració cel·lular i participa en
vies de senyalització bidireccionals (substrat-citosquelet-cèl·lula)
per mitjà de JNK.
|
| |
Tirosina-quinases:
|
| |
|
Enzims que fosforilen residus de tirosina, modificant la conformació
regional dels substrats proteics, constituint motius recognoscibles
per als dominis SH2 i PTB. Inclouen dues grans subfamílies, els receptors
tirosina-quinasa (RTK) i les tirosina-quinases solubles.
Estan implicades, fonamentalment, en la regulació de les xarxes de
senyalització intracel·lular.
|
| |
Transfecció:
|
| |
|
Procés d’introducció d’una molècula estranya de DNA en una cèl·lula, i
que s’integra al seu genoma. Com a conseqüència, es modifica l’expressió
gènica de la cèl·lula receptora.
|
| |
U
|
| |
V
|
| |
X
|
| |
Y
|
| |
Z
|