Glossari

 

 

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

X

Y

Z

 

	A
	Aclariment tissular:
		Procés fisiològic d’eliminació de components de la matriu extracel·lular que facilita la migració de cèl·lules.
	Acrosoma:
		Compartiment vesicular de contingut enzimàtic, que es forma durant el procés de l’espermatogènesi i se situa, generalment, al cap de l’espermatozoide madur. Durant la fecundació, el seu contingut s’allibera per exocitosi a l’espai extracel·lular, mitjançant la reacció acrosòmica.
	Apoptosi:
		Procés regulat de mort cel·lular, que requereix activitat metabòlica. És la mort cel·lular fisiològica.
	B
	C
	Carcinoma:
		Tumor maligne d’origen epitelial no glandular. És la forma histològica de càncer més freqüent, a causa de la gran quantitat d’estructures epitelials que conté l’organisme.
	D
	Deleció:
		Pèrdua d’un segment de DNA, format per un sol parell o per milers de parells de bases (quilobases), provocada per mutàgens o bé per mutacions espontànies.
	Doble híbrid en llevats, tècnica del:
		Manipulació genètica in situ que permet demostrar una interacció física funcional entre dues proteïnes.
	Domini:
		Part d’una molècula o d’una estructura que presenta característiques funcionals (unió a ATP; unió a DNA) o fisicoquímiques (p. e.: càrrega, polaritat, estructura tridimensional) comunes. També s’aplica a les membranes biològiques.
	E
	Epidídim:
		Conducte llarg, molt replegat sobre si mateix que s’estén des del pol superior del testicle, on convergeixen els conductes eferents, fins al pol inferior, on es converteix en el conducte deferent. És el lloc on s’acumulen, maduren i emmagatzemen els espermatozoides.
	Epistaxi:
		Hemorràgia nasal.
	Explant:
		Fragment de teixit viu que es manté en un medi de cultiu i que conserva temporalment l’arquitectura tissular.
	Expressió ectòpica:
		Expressió experimental en una cèl·lula d’una molècula que no li és pròpia.
	F
	Factor de creixement:
		Molècula polipeptídica extracel·lular que estimula la proliferació cel·lular en interaccionar de manera específica amb un receptor de la superfície cel·lular.
	Factor de transcripció:
		Terme general que designa qualsevol proteïna, distinta de l’RNA-polimerasa, necessària per iniciar o regular la transcripció en eucariotes.
	Forbol, èsters de:
		Compostos policíclics aïllats de l’arbust asiàtic Croton tiglium que presenten dos grups OH contigus esterificats per àcids grassos. Són anàlegs funcionals dels diacilglicerols (dels quals el PMA —acetat de miristoïl forbol— és un dels més usats), i produeixen l’activació irreversible de PKC. Són agents tumorígens potents, ja que inhibeixen l’apoptosi derivada de la via Fas.
	G
	H
	Homeòstasi:
		Tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d’una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
	I
	Isoformes:
		Diferents expressions alternatives d’una mateixa proteïna que es diferencien en alguna seqüència d’aa.
	J
	K
	L
	M
	MAGUK (membrane-associated guanylate kinase):
		guanilat-quinasa associada a complexos proteics de la membrana.
	N
	Neurotransmissor:
		Molècula de senyalització extracel·lular que en les sinapsis químiques és alliberada per la cèl·lula presinàptica i que transmet el senyal a la cèl·lula postsinàptica.
	O
	Oolemma:
		Membrana plasmàtica dels oòcits. Presenta nombrosos microvil·lis que, juntament amb els diferents components de la matriu extracel·lular que els envolta, constitueixen la zona pel·lúcida.
	Overlay, tècnica d’:
		Metodologia in vitro que permet demostrar una interacció física, funcional o no, entre dues proteïnes, una de les quals està immobilitzada en un suport inert com ara una membrana de nitrocel·lulosa.
	P
	PDZ, domini:
		domini d’interacció proteïna-proteïna, d’uns 80-90 residus d’aa que reconeixen de tres a cinc residus d’aa a l’extrem carboxil de proteïnes transmembranoses (generalment receptors o canals iònics). L’acrònim està format per les primeres proteïnes on va ser identificat aquest domini: PSD 95 (post-synaptic density protein 95), DLG (disc large) i ZO1(zonula ocludens). Actualment s’han localitzat a 90 proteïnes, la majoria localitzades a la cara citosòlica de la membrana plasmàtica.
	Proteïna quimèrica:
		Proteïna producte de l’expressió del DNA resultant de la fusió experimental de dos segments diferents de cDNA.
	Q
	Quimiocines:
		Molècules de senyalització amb pesos moleculars entre 8 i 17 kDa que promouen la migració direccional dels leucòcits. Són expressades per la pràctica totalitat de cèl·lules. Segons el nombre i la posició dels residus de cisteïna, se’n reconeixen fins a quatre famílies (CXCL, CCL, XCL, CX3CL), de les quals, CXCL i CCL són les més importants fisiològicament. Les primeres són atraients de neutròfils, especialment, i regulen els processos angiogènics (classes ELR i no-ERL). La família CCL atrau, fonamentalment, monòcits i de manera secundària, eosinòfils, basòfils, cèl·lules dendrítiques i limfòcits. Els receptors per a les quimiocines estan associats a proteïnes G trimèriques. Les quimiocines regulen tots els processos, normals o patològics, que requereixen migració cel·lular.
	R
	Rho (família de les GTPases):
		Família de proteïnes G monomèriques que engloba les proteïnes Rho, les Rac i les Cdc42, que són homòlogues de Ras. Són reguladores del citosquelet d’actina.
	S
	Selectines:
		Glicoproteïnes integrals de membrana que són expressades, bé de manera constitutiva, bé de manera regulada, per leucòcits, plaquetes i endoteli (selectina L, selectina P i selectina E). Presenten un domini lectina a l’extrem carboxil que reconeix oligosacàrids, especialment antígens Lewis. Són essencials en la migració transendotelial i en l’agregació cel·lular trombòtica.
	SH2, domini:
		Domini format per mòduls de ~100 aa que s’uneixen específicament a pèptids que contenen motius fosfat (pY). El domini SH2 es troba en una gran varietat de proteïnes implicades en la senyalització cel·lular com ara les proteïnes Ras.
	SH3, domini:
		Domini que reconeix i uneix seqüències o motius rics en prolina.
	T
	Tensina:
		Proteïna associada a l’actina que participa en els complexos d’adhesió al substrat dependents d’aquest component citosquelètic. Està especialment enriquida en els complexos fibril·lars, mentre que la seva expressió està disminuïda en nombroses línies tumorals. És substrat de la calpaïna II (proteasa de complexos focals), pot ser fosforilada per tirosina-quinases durant la migració cel·lular i participa en vies de senyalització bidireccionals (substrat-citosquelet-cèl·lula) per mitjà de JNK.
	Tirosina-quinases:
		Enzims que fosforilen residus de tirosina, modificant la conformació regional dels substrats proteics, constituint motius recognoscibles per als dominis SH2 i PTB. Inclouen dues grans subfamílies, els receptors tirosina-quinasa (RTK) i les tirosina-quinases solubles. Estan implicades, fonamentalment, en la regulació de les xarxes de senyalització intracel·lular.
	Transfecció:
		Procés d’introducció d’una molècula estranya de DNA en una cèl·lula, i que s’integra al seu genoma. Com a conseqüència, es modifica l’expressió gènica de la cèl·lula receptora.
	U
	V
	X
	Y
	Z

 

Inici pàgina