La informació en un forat negre es perd o bé queda oculta? Stephen Hawking va parlar a la UB de la paradoxa sobre la informació perduda dels forats negres, controvèrsia científica oberta des del 1967. El 1979, Stephen Hawking i Kip Thorne van apostar amb el científic John Preskill que la informació es perdia en els forats negres. El 21 de juliol de 2004, en la conferència sobre relativitat general i gravitació que va tenir lloc a Dublín, Hawking va reconèixer públicament que havia perdut una de les apostes científiques més famoses de la física moderna. A la UB, Stephen Hawking va ampliar els arguments matemàtiques de la tesi que va exposar el 2004 a la ciutat de Dublín. «No existeix un Univers menor ramificant-se, com jo vaig arribar a pensar algun cop» insistia ahir Stephen Hawking a la UB. «La informació roman fermament en el nostre Univers. Sento desil·lusionar els seguidors de la ciència-ficció però si la informació es conserva, no hi ha possibilitat de fer servir els forats negres per viatjar a altres universos».
«La influència d'Stephen Hawking s'estén als camps de la gravitació, la cosmologia i les teories de les interaccions fonamentals», va afirmar Jaume Garriga, catedràtic de Física Fonamental, en dirigir-se al públic durant la presentació de la xerrada. «El seu llegat s'evidencia en el mateix alfabet que empren avui dia centenars d'investigadors a tot el món. Aquest és l'alfabet dels teoremes de la singularitat, l'estructural global de l'espai-temps i de les lleis físiques dels forats negres» A l'acte, dirigit als investigadors de la Facultat de Física, també van assistir-hi el vicerector de Política Internacional, Josep Samitier, i l'equip deganal de la Facultat.
Stephen Hawking és un dels físics teòrics de més relleu internacional. Va néixer el 8 de gener del 1942 a Oxford, tot just tres-cents anys després de la mort de Galileu Galileu. Va estudiar Física a la University College d'Oxford, on va llicenciar-se el 1962. Una beca li va permetre cursar estudis de postgrau a la Universitat de Cambridge, en l'especialitat de Física Teòrica i Cosmologia. El 1966 va doctorar-se al Trinity Hall de Cambridge, on va centrar l'interès científic en el camp de la relativitat general, concretament, en la física dels forats negres, unes regions de l'espai on la matèria és tan densa que no deixa escapar res dels efectes gravitatoris. El 1973, Stephen Hawking s'incorpora al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica de Cambridge, on va ser nomenat professor de física grativacional. Des del 1979, és titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques, que va ocupar també el físic Isaac Newton el 1669.
Afectat per una esclerosi lateral amiotròfica, una greu malaltia neuromuscular, Stephen Hawking ha dedicat un gran esforç a l'estudi de les propietats dels forats negres des d'un punt de vista teòric, i a la seva relació amb les lleis de la termodinàmica clàssica i de la mecànica quàntica. Bona part de la seva trajectòria científica se centra en l'estudi de les lleis bàsiques de l'Univers. Amb el científic Roger Penrose, ha mostrat que la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein implica que l'espai i el temps podrien tenir un inici amb el Big Bang i una fi amb els forats negres.
Aquests resultats també apunten cap a la idea de reduir distàncies per tal d'unificar les teories de la relativitat general amb la mecànica quàntica, un dels grans reptes científics i intel·lectuals del segle XX. Com a conseqüència del concepte d'unificació, els forats negres no serien completament negres, sinó que podrien arribar a emetre radiació i fins i tot, evaporar-se i desaparèixer. Aquesta visió ha estat fonamental en el desenvolupament de les teories de les interaccions fonamentals. Quant al concepte global d'Univers, Hawking el defineix com un espai-temps finit i corb, sense límits ni fronteres.
Cavaller de l'Imperi Britànic (1982) i Premi Albert Einstein 1978, el guardó més honorífic en Física Teòrica, Stephen Hakwing és un dels autors més coneguts pel públic com a divulgador de la cultura científica en el camp de la cosmologia. Entre els títols més coneguts, destaquen L'estructura a gran escala de l'espai-temps, amb G. F. R. Ellis, La Relativitat General. Una prospecció en el centenari d'Einstein i Tres-cents anys de gravetat amb W. Israel, a més d'autèntics èxits de vendes com ara Una breu història del temps, tot un best-seller en el món de la física i la divulgació científica, i Forats negres i universos menors i altres assajos.
Per a veure més fotografies de la sessió del científic Stephen Hawking a la UB, consulteu aquesta pàgina web.
Enviar
aquesta notícia
