Aquesta nova metodologia per establir la validesa dels bitllets requereix l'ús d'un equip d'espectroscòpia d'infraroigs que pot ser de tipus portàtil, de manera que la tècnica és aplicable in situ. En aquest procediment s'adquireix l'espectre d'infraroig de diferents parts del bitllet (la zona de la bandera europea o de les inicials del Banc Central Europeu, per exemple) i es compara amb els espectres corresponents obtinguts de bitllets autèntics. En general la diferenciació és immediata ja que els espectres dels bitllets originals són molt complexos, mentre que els que es detecten en bitllets falsos són més simples i corresponen fonamentalment a la cel·lulosa del paper utilitzat com a base.
El procediment es descriu en un article que es publicarà a la revista Analytica Chimica Acta i ha estat ressenyat a la publicació Chemistry Word de la Royal Society of Chemistry d'Anglaterra en el número del mes de gener (http://www.rsc.org/chemistryworld/News/2006/January/23010601.asp).
Tot i aquesta aplicació de la tècnica per detectar bitllets falsos, la seva principal utilitat continua sent en els gravats artístics, atès que «hi ha moltes falsificacions d'artistes contemporanis, algunes de les quals no són detectades amb una anàlisi estilística», afirmen les persones signants de l'article. «Cal pensar que els bitllets són de fet un tipus de gravat», afegeixen. Han elaborat el treball José F. García, professor de la UB; Anna Vila, que actualment prepara la seva tesi doctoral sobre aquest tema, i Núria Ferrer, dels Serveis Cientificotècnics de la UB. També signen l'article J. Mantecón i D. Bretón, de la Policia Científica, la qual va facilitar als investigadors de la UB els bitllets falsos que es van analitzar. Val a dir que totes les mesures per a l'estudi han estat fetes als equips de la Unitat d'Espectroscòpia Molecular dels Serveis CientíficoTècnics de la UB i el treball ha tingut del suport del Departament de Química Analítica de la UB
Pel que fa a l'aplicació pràctica d'aquesta tècnica, pot ser una eina especialment indicada per detectar falsificacions molt ben elaborades o grans conjunts de bitllets. A més de la policia, els investigadors creuen que els bancs poden ser els altres grans destinataris d'aquesta tècnica.