Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988 Félix Mirabel, doctor honoris causa a la UB al 2004 Jack Steinberger i Fèlix Mirabel M51, la galàxia del Remolí (NASA, ESA, HUBBLE)

Contribuir de manera decisiva a projectes internacionals sobre missions espacials o bé la construcció de detectors en física de partícules són alguns exemples d'àrees de recerca que requereixen unitats de recerca interdiciplinàries amb un suport tècnic i d'investigadors adequat. L'Institut de Ciències del Cosmos (ICC) és un centre de recerca d'àmbit universitari creat recentment en el si de la UB per tal de potenciar el protagonisme dels equips investigadors davant dels reptes científics del futur en aquests àmbits de la física del cosmos i per dotar-los d'una major visibilitat i projecció internacionals en projectes d'avantguarda científica. L'Institut de Ciències del Cosmos (ICC) abasta dues seccions: Astrofísica i Ciències de l'Espai i Física Nuclear, de Partícules i Gravitació, i agrupa bona part dels professors i investigadors del departaments d'Astronomia i Meteorologia; d'Estructura i Constituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador d'altres facultats. L'ICC, que actualment és una unitat associada del CSIC, es proposa ser l'instrument que reforci la presència de la UB a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i potenciï també la participació de la Universitat en grans projectes europeus en el marc de la física del microcosmos i l'astrofísica, en especial dels que requereixen l'ús de grans infraestructures científiques o instal·lacions singulars nacionals o internacionals (Gran Telescopi de Canàries, CERN, GSI, ESA, ESO, Laboratori Subterrani de Canfranc, Observatori del Montsec, etc.). En aquesta línia de projecció de la recerca, la UB manté també un acord de col·laboració amb l'Institut de Física d'Altes Energies de la UAB (IFAE). En l'acte de presentació hi han participat els científics Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988, i Félix Mirabel, director científic i representant de l'Observatori Europeu Austral (ESO) a Xile. Jack Steinberger (Francònia, 1921), va compartir el Premi Nobel de Física 1988 amb Leon Lederman i Melvin Schwartz pels seus treballs sobre neutrins que van conduir al descobriment del neutrí muònic. Va emigrar als Estats Units als 13 anys, on va completar els seus estudis a la Universitat de Chicago el 1942, en la qual va graduar com a químic. Durant la Segona Guerra Mundial va incorporar-se a l'exèrcit dels Estats Units i des d'on va col·laborar amb el laboratori de radiació del MIT. El 1949 va incorporar-se a la Universitat de Califòrnia a Berkeley com a ajudant de l'investigador Gian Carlo Wick. L'any 1950, Steinberger es trasllada a la Universitat de Colúmbia. El 1968 s'incorpora a l'European Organization for Nuclear Research (CERN) i el 1986 esdevé professor a la Scuola Normale Superiore de Pisa (Itàlia). Actualment, desenvolupa la seva carrera investigadora al CERN on és considerat un exemple continu de dedicació a la física de partícules. Félix Mirabel (Montevideo, 1944), ha estat director d'investigacions de la Comissió d'Energia Atòmica de França i expert del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina. Investit honoris causa per la UB el febrer de 2004, és l'actual director científic i representant de l'Observatori Europeu Austral (ESO) a Xile. Científic particularment imaginatiu i de reconegut prestigi en astronomia, és el principal protagonista de la descoberta de tres nous tipus d'objectes a l'Univers: els microquàsars, les galàxies infraroges ultralluminoses i les galàxies nanes de marea. Més enllà de la nostra galàxia, les galàxies infraroges ultralluminoses sorgeixen de col·lisions còsmiques entre galàxies espirals gegants. Del col·lapse gravitacional de material ejectat a l'espai intergalàctic, neixen les galàxies nanes de marea, arran de l'acció de marea entre galàxies gegants, i s'estudien per contrastar de manera observacional les teories sobre la naturalesa i la distribució de la matèria fosca a l'Univers. Els microquàsars són objectes galàctics, una rèplica a petita escala dels quàsars, formats per una estrella binària de raigs X (una estrella normal i un forat negre o bé una estrella de neutrons lligats gravitatòriament). Són considerats «laboratoris galàctics», els models més idonis per contrastar la teoria de la relativitat general i comprendre millor la física en el límit dels camps gravitacionals més intensos.