Les jornades s'iniciaran el dia 9 a les 11.30 h a l'aula 0.1 amb unes paraules del rector Dídac Ramírez, el degà de la Facultat Adolfo Sotelo i el coordinador de la Secció de Literatura de Filologia Catalana Josep Murgadas. Seguidament, el professor Jaume Coll obrirà el congrés amb la conferència «que visqué entre dos sonets». Entre els conferenciants cal destacar, entre d'altres, als poetes Enric Casasses, amb la conferència «Nocturn», Pere Gimferrer que intervindrà a «El poeta en perspectiva i en retrospectiva» i Narcís Comadira que ho farà a «Ressons de Hölderlin a Plany de febrer i Tots Sants». Cal destacar que el dia 9 a les 20.30 h a la sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56) tindrà lloc el recital «Carner de viva veu», 125 minuts durant els quals es llegirà Carner en el 125è aniversari del seu naixement, en què es podrà escoltar un enregistrament inèdit del mateix Carner llegint el text Teoria de l'ham poètic, seguit de la lectura completa de Nabí. Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970). Originari d'una família petitburgesa, va publicar els primers textos als dotze anys, revelant-se com un escriptor precoç. El 1897 va entrar a la UB, on va descobrir el catalanisme polític, i es va llicenciar en Dret i Filosofia. En aquesta etapa va col·laborar a Montserrat i L'Atlàntida, entre altres revistes. Dirigí de fet Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913-1914). El 1911 va ser designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i va col·laborar estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis de segle es va incorporar a La Veu de Catalunya i hi va escriure fins al 1928. Seguidor de la política de Prat de la Riba, va posar en pràctica les seves consignes en articles i en editorials. El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual va exercir càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es va posar al costat de la República, tot restant a Brussel·les, on es va casar amb Émilie Noulet. Acabada la guerra es va refugiar a Mèxic, fent de professor a la Universitat Lliure. Entre la seva obra poètica destaquen Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquen El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics es recullen a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria de l'ham poètic. La seva activitat com a traductor comprèn poetes xinesos, textos de Shakespeare, Molière, Andersen i Lewis Carrol, entre d'altres. Jaume Coll és professor d'ecdòtica (ciència que té per comès editar textos de la forma més fidel possible a l'original o a la voluntat de l'autor) al Departament de Filologia Catalana. Especialista en Carner, va publicar el 1992 l'edició crítica i revisada de Poesia (1957). Ha escrit també llibres de gastronomia i sobre cuiners, entre què cal citar: El crepuscle de la becada, Nando Jubany: Can Jubany; Fermí Puig: Drolma; Carles Gaig: Gaig; Dos horas con Sergi Arola: La Broche; Carme Ruscalleda, del plato a la vida). Imatge: d'esquerra a dreta, Sebastià Bonet, director del dept. de Filologia Catalana; Jaume Coll, coordinador de les Jornades; Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia, i Francisca Carner, néta del poeta Josep Carner.