la universitat avui

Cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior Aproximació a un nou concepte
L’any 1999, una trentena de països europeus signaven a la ciutat italiana de Bolonya un acord per a l’harmonització dels estudis superiors a Europa. Amb la Declaració de Bolonya es donava impuls a les voluntats expressades en anteriors reunions (Lisboa-97, la Sorbona-98) i s’establien les bases d’un nou sistema educatiu, el principal objectiu del qual és arribar a un sistema universitari europeu comprensible i comparable, que apliqui els mateixos criteris de valoració, certificació i acreditació, i fomenti la mobilitat entre els països signants
Aquest article i els que apareixeran en pròximes edicions de la revista pretenen explicar què suposarà aquest camí ja encetat cap a un nou Espai Europeu d’Educació Superior, quins són els seus conceptes o elements prioritaris, els processos que haurà de seguir i els objectius finals arribats a la frontera del 2010
El panorama universitari europeu, segons recullen els diferents documents publicats sobre el procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), està organitzat actualment a escala nacional i regional i el caracteritza una important diversitat organitzativa, de gestió i de condicions de funcionament. Amb aquesta situació de partida les universitats han d’afrontar tot un seguit de canvis profunds, com ara l’augment de la demanda de formació superior, la internacionalització de l’educació i la recerca (accelerada per l’acció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació), la necessitat de desenvolupar una cooperació estreta i eficaç entre les universitats i la indústria, la multiplicació dels llocs de producció de coneixements, la reorganització dels coneixements (especialització i interdisciplinarietat, recerca bàsica i aplicada) i l’aparició de noves expectatives (més ensenyament científic i tècnic, més competències transversals i més possibilitats d’aprenentatge permanent). El procés de canvi, l’anomenada “convergència europea”, ja s’ha iniciat. Ja hi ha moltes universitats, entre les quals la UB, que tenen engegades experiències pilot en diverses titulacions, i per a totes la data límit és la mateixa: l’any 2010. D’aquí a set anys, el nostre concepte de sistema universitari haurà canviat força. Els sistemes ara en vigència als diferents països hauran derivat en un espai comú. Però, què és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)? L’EEES és una nova concepció que pretén dotar Europa d’un sistema universitari homogeni, competitiu i de qualitat i que persegueix: 1) Un sistema de titulacions comprensible i comparable, orientat a promoure les oportunitats de treball i la competitivitat internacional. 2) L’establiment d’un sistema de titulacions basat en dos nivells principals (de grau i de postgrau) i un sistema comú de crèdits. 3) Fomentar la mobilitat entre tots els centres universitaris dels països signants. 4) Desenvolupar sistemes de garantia de la qualitat i mecanismes de certificació i acreditació. 5) Promoure el desenvolupament curricular, la cooperació institucional, els esquemes de mobilitat i els programes integrats d’estudis, formació i recerca.
La materialització de l’EEES pressuposarà diversos canvis de conceptes i de metodologies. Vegem-ne els principals: El Sistema de Crèdits Europeus Aprovat al Consell de Ministres de setembre, el crèdit europeu (ECTS-European Credit Transfer System) és la unitat de valoració de l’activitat acadèmica. Integra ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el volum de treball que l’estudiant ha de fer per assolir els objectius educatius previstos (incloent-hi la preparació i realització d’exàmens). Amb el crèdit europeu, el volum de treball s’expressa en hores de treball de l’alumne i no en el nombre de classes impartides pel professor, com es feia fins ara. Els títols oficials L’EEES també reforma les titulacions actuals (diplomatura, llicenciatura, enginyeria tècnica i enginyeria, arquitectura tècnica i arquitectura) i només estableix dos nivells: el títol de grau i el de postgrau. • El títol de grau (o primer nivell) haurà de proporcionar a l’alumne les competències genèriques bàsiques dels estudis triats i aquelles que li permetin integrar-se en el mercat laboral (employability). També inclourà competències transversals (formació integral) i específiques (orientació professional), però no així les especialitats Atorgarà el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte i es valorarà, depenent dels casos, entre 180 i 240 crèdits europeus (tres o quatre cursos acadèmics). • El títol de postgrau (o segon nivell) tindrà com a requisit haver obtingut prèviament el títol de grau i conduirà a l’obtenció dels títols de màster i/o doctor. Seran ensenyaments més específics, orientats a l’aprofundiment i l’especialització. Els màsters (que a diferència dels actuals seran de caràcter oficial) tindran una càrrega lectiva de 60 a 120 crèdits europeus (un o dos cursos acadèmics). El títol de doctor serà considerat, com ho és ara, el màxim grau a què pot arribar l’estudiant i consistirà en l’elaboració i defensa d’una tesi doctoral que haurà de contenir resultats originals de recerca. El suplement europeu al títol Aprovat al Consell de Ministres de l’agost, té la funció de fer comprensibles i comparables els títols universitaris a Europa, mitjançant un model d’informació unificat i personalitzat que reculli tots els estudis cursats pel seu titular, el context nacional i les competències i capacitats professionals. És concebut com un document obert, per anar-hi incorporant l’aprenentatge al llarg de tota la vida (Longlife Learning) en qualsevol de les institucions europees d’educació superior. Tot procés de canvi comporta una etapa de transició que, segons el document marc sobre La Integració del Sistema Universitari Espanyol en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior fet públic pel Govern espanyol el febrer d’enguany, ha d’estar presidida per dos criteris bàsics, flexibilitat i simplificació, i durant la qual es fan recomanables les experiències pilot de caràcter interuniversitari en titulacions específiques. Mentre es continuaran impartint les actuals titulacions de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic, llicenciat, enginyer i arquitecte, com també els actuals programes de doctorat, però el seu moment d’extinció no haurà d’anar més enllà del 2010. Què passarà llavors amb aquests títols? D’una banda mantindran de forma indefinida el seu reconeixement acadèmic i professional; de l’altra, un sistema de passarel·les permetrà també la transformació dels títols antics en els de nova implantació. Una reconversió semblant afectarà els llicenciats, enginyers o arquitectes actuals que vulguin convalidar les seves titulacions amb els nous títols de màster, com també els actuals alumnes de doctorat, que podran continuar els estudis de tercer cicle amb el sistema amb què els havien iniciat, tot i que els tribunals i la defensa de les tesis podran ser sotmesos a regulació. Ester Colominas	PARTICIPACIÓ ACTIVA DE LA UB La UB ha manifestat, des dels inicis, un alt grau d’implicació en el procés de convergència europea. Amb una participació molt activa i continuada en les trobades i sessions de treball organitzades, tant en l’àmbit internacional com estatal, ha estat també una de les primeres universitats espanyoles a engegar experiències pilot per a l’adaptació al nou sistema i participa en el disseny d’11 plans d’estudi i títols de grau –que han rebut recentment finançament de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA)– de dos del quals (Geologia i Biblioteconomia i Documentació) n’és coordinadora. Diversos ensenyaments de la UB han posat ja en marxa l’adaptació dels seus estudis als nous cànons, els uns amb la remodelació dels plans docents (Psicologia, Educació Social) o l’anàlisi i valoració de la futura dedicació dels estudiants a les respectives carreres (Ciència i Tecnologia dels Aliments i Enginyeria Electrònica); d’altres amb la implantació dels crèdits ECTS a determinades assignatures o cicles (Estadística, Biologia, Biblioteconomia i Documentació) o a l’ensenyament complet (Gestió i Administració Pública i el centre adscrit Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT). Paral·lelament al desenvolupament d’experiències pilot en els diversos ensenyaments, i dins l’objectiu general de donar a conèixer i facilitar l’adaptació als canvis de concepte i metodologia que comportarà l’Espai Europeu d’Educació Superior, la UB ha promogut altres accions formatives i informatives. El passat mes de juliol, per exemple, en el marc dels cursos d’estiu Els Juliols de la UB, es va celebrar el curs Cap a un Nou Espai Europeu d’Educació Superior per difondre els principals trets del procés i el seu grau d’incidència en els diferents col·lectius que conformen la comunitat universitària. Per la seva part, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB ha emprès un pla d’actuacions formatives en Espai Europeu, adreçat al personal de la UB, programat en forma de tallers participatius. De moment se n’han celebrat tres, els passats mesos de maig, juny i juliol, que es van centrar en el concepte de treball de l’alumne com a eix de l’organització de l’activitat docent dins l’EEES; la redacció d’objectius docents incorporant-hi la noció de coneixements i destreses; i les alternatives per a l’avaluació dels nous plans docents. El pla de l’ICE preveu la celebració d’aquests i d’altres tallers i activitats sobre el tema durant els pròxims mesos, com també la publicació de fullets informatius.