Quan la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació es va implantar a l’Estat espanyol, l’any 1981, l’escola de Barcelona va ser la primera que va adquirir el rang universitari. Va quedar adscrita a la UB amb el nom d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. El 1999, l’Escola va posar en marxa la llicenciatura en Documentació i va esdevenir Facultat. Va ser el darrer pas d’una llarga trajectòria, iniciada el 1915 amb aquella Escola Superior de Bibliotecàries creada per formar el personal de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya i que es va anar forjant sota la guia d’un gran nombre de noms il·lustres: Eugeni d’Ors, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Xirau, Pere Bohigas, Eduard Toda, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas...

“L’any 1915 –ens explica la degana de l’actual Facultat, Assumpció Estivill– l’Escola va adoptar el model britànic i americà, de concepció molt moderna, molt diferent del de les biblioteques d’Espanya, on els catàlegs eren tancats, els llibres estaven en magatzems i, en molts casos, el préstec estava prohibit; les biblioteques catalanes, ben al contrari, estaven abocades a la població.”

“Des del primer moment –continua la degana– l’Escola perseguia una cosa que ara volen recuperar els plans de biblioteques de la Diputació i l’Ajuntament: el triple paper de formar, informar i potenciar la cultura i el lleure. Els llibres eren molt ben escollits, es partia d’un catàleg bàsic per nodrir els nous centres, hi havia serveis centralitzats i el personal era tècnic amb vessant cultural. Fins i tot Maria Moliner, bibliotecària durant la República, va dissenyar per a Espanya un pla de biblioteques que en molts punts copiava el model català.”

Perfils diferenciats
Aquest perfil tècnic i innovador es va prolongar en el temps i va trobar un gran impuls a partir dels anys vuitanta quan, iniciat el pla d’estudis oficial, les tecnologies comencen a adquirir un paper destacat al centre. “Actualment –comenta A. Estivill– són presents a totes les assignatures. Els continguts més tradicionals (organització de biblioteques, catalogació i classificació, bases d’arxivística, etcètera) incorporen les tecnologies i s’imparteixen assignatures pròpiament de tecnologies (disseny de bases de dades, automatització d’unitats d’informació...). Ara, fins i tot, estem impulsant assignatures relacionades amb programació perquè creiem que els nostres titulats han de tenir clares habilitats en aquest sentit.”

Les diferents titulacions que s’imparteixen a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació tenen perfils molt diferenciats. La diplomatura en Biblioteconomia i Documentació respon a una concepció generalista, eminentment tècnica. Al contrari, la llicenciatura en Documentació dóna una preparació adreçada a dos perfils concrets: el tecnològic i el de gestió. Com a llicenciatura de segon cicle, l’ensenyament de Documentació dóna capacitació com a documentalistes especialitzats a titulats en altres ensenyaments aliens a la Facultat. “Aquest últim perfil –remarca la degana– respon a les demandes dels diferents sectors de la nostra societat. Cada vegada són més necessaris especialistes en documentació en àrees concretes; les empreses químiques o les farmacèutiques i, per extensió, totes les vinculades a les ciències, en són un dels millors exemples.”

El ventall de llocs de treball per als titulats de la Facultat s’ha vist molt ampliat en els darrers anys. En són prova les nombroses peticions de convenis de cooperació en pràctiques que rep el centre: “Cada any signem al voltant de 170 convenis de cooperació educativa –ens explica la degana. La demanda és encara més elevada, però hem de tenir en compte que els nostres alumnes només poden accedir a aquestes pràctiques quan tenen cursats la meitat dels crèdits de la titulació.”

“D’aquests convenis –especifica– un 50% són acordats amb l’empresa privada. N’hi ha de tota mena: amb bufets d’advocats, empreses d’alimentació, despatxos d’arquitectes, empreses d’Internet, editorials, llibreries, etcètera. Per descomptat, hi ha una gran oportunitat laboral a les biblioteques públiques. La nova Llei de biblioteques del sistema bibliotecari català preveu i planifica molt més la biblioteca pública i està posant molts recursos per millorar l’estructura bibliotecària del país.”

Assumpció Estivill també ens dóna una dada important: “Comparats amb els d’altres centres universitaris, els nostres convenis en pràctiques tenen una bona dotació econòmica.”

Les pràctiques són determinants en el pla d’estudis dels diferents ensenyaments de la Facultat. “Actualment consten de 240 hores al sisè semestre, 210 de treball en empreses o biblioteques i 30 de visites sota guió a aquests centres.”

El procés de Convergència Europea ha estat sempre vist amb bons ulls a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: “Aquest curs –diu la degana– la llicenciatura ja ha funcionat com un dels ensenyaments pilot per a l’aplicació del crèdit europeu (ECTS) i el curs 2003-2004 la diplomatura, molt pràctica i en la línia dels canvis que suposarà l’Espai Europeu d’Educació Superior, també adoptarà els ECTS.” “Començarem amb la feina més senzilla –puntualitza– calculant el treball que està fent l’alumne, per veure l’equivalència en crèdits i, paral·lelament, els professors aniran analitzant les competències (continguts i habilitats) que ha de desenvolupar l’alumne en cada assignatura.”

El passat 17 de juliol l’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació) va fer públic el resultat de la convocatòria d’ajuts a les universitats espanyoles per al disseny de plans d’estudi i títols de grau adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Una de les 17 propostes seleccionades (se’n van presentar 63) va ser la dels estudis de Biblioteconomia i Documentació. El projecte, en el qual col·laboren 16 universitats, rebrà un finançament de 37.000 euros i estarà coordinat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.

Ester Colominas