Els dies 1, 2 i 3 d’octubre va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici i a Arenys de Mar el I Simposi Internacional Salvador Espriu, que amb el nom “Si de nou voleu passar”, és el primer que es fa sobre l’escriptor, amb l’objectiu de donar a conèixer noves aproximacions a la seva obra per tal de defensar la idea que cal considerar-lo un clàssic indiscutible. Organitzat per la UB, la UAB i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, coincideix amb el norantè aniversari del seu naixement. Cal recordar que la UB va nomenar Salvador Espriu doctor honoris causa l’any 1980.

La finalitat d’aquest simposi va ser afavorir l’intercanvi entre els estudiosos i els escriptors que s’han acostat a l’obra de Salvador Espriu des de diferents vessants i des de perspectives renovades. Diversos especialistes amb un relació molt directa amb Espriu, com ara Ricard Salvat, Joaquim Molas, Rosa Delor o Miquel de Palol, van exposar en les seves intervencions nous punts de vista sobre l’obra del poeta.

Cal destacar l’aparició, l’estiu passat, d’una seixantena de haikús inèdits, donats a conèixer pel nebot del poeta, Sebastià Bonet, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB, el qual els va presentar en aquest simposi. Bonet, que es va fer càrrec del llegat literari de Salvador Espriu després de la seva mort, l’any 1985, va trobar al fons d’un calaix dos rebuts datats el 1970, enmig de les dades i xifres impreses dels quals Espriu havia escrit els haikús.

El lligam temàtic, la mètrica i el fet que, entre altres coincidències, bona part dels haikús mantinguin la norma de l’obra ja publicada Per al llibre de Salms d’aquests vells cecs de no repetir cap paraula, fan pensar que estaven destinats a completar aquesta obra. Per al llibre de Salms d’aquests vells cecs es basa en el quadre de Pieter Brueghel “el Vell” Paràbola dels cecs, obra que mostra una renglera de cecs que segueixen un altre cec, cosa que els portarà tots a esbalçar-se. El llibre, publicat l’any 1967, fa referència al destí de la humanitat i també al paper del propi autor dins la cultura catalana.

Coincidint amb el Simposi, l’Edifici Històric va acollir dues exposicions relaciones amb el poeta: “Dos amics de 20 anys (1930-1938)”, situada al vestíbul i organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, en la qual es mostrava l’etapa universitària de Salvador Espriu a partir de l’amistat amb el seu company de residència, i també escriptor, Bartomeu Rosselló-Pòrcel; l’altra exposició va tenir lloc a la Sala de Reserva de la Biblioteca i s’hi exhibien els principals documents acadèmics i oficials d’Espriu.

Del 3 al 5 de novembre, la Universitat de Barcelona va acollir el I Simposi Internacional Juan Marsé, organitzat pels departaments de Filologia Hispànica i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UB, amb la col·laboració de l’Obra Social de Caja de Madrid i la FNAC. Va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric i va congregar experts i estudiosos de l’obra de l’autor barceloní, crítics literaris de la premsa escrita, directors que han adaptat algunes de les seves novel·les al cinema, escriptors i editors.

En el programa de conferències del simposi van participar diversos acadèmics de la UB (Lluís Izquierdo, Antonio Mendoza, Antoni Vilanova, Joaquín Marco, Adolfo Sotelo i Cèlia Romea, també coordinadora del congrés) i d’altres universitats (José Belmonte, de la Universitat de Múrcia, Samuel Amell, de la Universitat d’Ohio, William M. Sherzer, del Brooklin College, Jordi Marí, de la Universitat de North Carolina, i José Abiala, de la Universitat de Berna); crítics literaris (Jordi Gràcia, d’El Periódico, David Castillo, de l’Avui, i Marcos Ordóñez d’El País); i dos dels directors que han adaptat al cinema les obres de Marsé, Vicente Aranda i Fernando Trueba. Va cloure el simposi una taula rodona en la qual van participar l’editora Beatriz de Moura, l’escriptor Arturo Pérez Reverte, l’autor Juan Marsé, el periodista Joan de Sagarra i l’analista de cinema negre nord-americà Javier Coma (tots ells a la foto).

La mort sobtada de Manuel Vázquez Montalbán va impedir la seva participació, prevista inicialment en el programa. Coincidint amb el simposi van tenir lloc un cicle de pel·lícules inspirades en les novel·les de Marsé al Fòrum del FNAC, l’exposició fotogràfica “Català-Roca. Barcelona/Madrid anys cinquanta”, a l’Espai per a la Cultura de l’Obra Social Caja Madrid, i la inauguració de la Biblioteca Municipal El Carmel-Juan Marsé, al carrer Murtra de Barcelona.

Vegeu “Fragments d’una conversa amb Juan Marsé”

La UB ha assolit uns resultats ex- cel·lents en la convocatòria 2003 d'ajuts a la millora de la qualitat docent. Dels 59 projectes presentats per la UB i avaluats per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), han rebut subvenció un total de 28. Aquestes dades milloren considerablement les de convocatòries anteriors (11 projectes subvencionats dels 55 presentats el 2000 i 13 dels 62 presentats el 2002) i situen la UB al capdavant de les universitats catalanes.

Aquests bons resultats poden interpretar-se com a fruit de la política seguida per la UB en els darrers anys per promoure la millora i la innovació docent, mitjançant les convocatòries per a projectes i grups d'innovació docent, la creació de les anomenades unitats de suport a la docència i la tasca del professorat per a la millora de la qualitat docent en els diversos ensenyaments.