Caballé s’endinsa en la complexa vida d’Umbral i en destaca, com a fets determinants, el fet d’haver estat fill d’una mare soltera a l’Espanya de la postguerra i haver tingut una infantesa desemparada. Això ha marcat la seva trajectòria literària, basada en una constant reelaboració de la seva biografia i en una incessant publicació de títols.

El llibre traça la trajectòria vital de Francisco Umbral, des de la seva infantesa a Valladolid, els seus inicis a Madrid i la fèrria voluntat d’esdevenir un escriptor d’èxit, fins a la consagració final amb la consecució del Premi Cervantes l’any 2000. Caballé revela les claus de la literatura umbraliana tot descobrint aspectes fins ara desconeguts de la seva biografia.

Anna Caballé (l’Hospitalet de Llobregat, 1954) és professora de Literatura espanyola i hispanoamericana i directora de la Unitat d’Estudis Biogràfics de la UB. Especialitzada en literatura autobiogràfica, ha publicat els llibres La vida y la obra de Paulino Masip (1987), Narcisos de tinta (1995) i Mi vida es mía (2000).

Què li crida l’atenció d’Umbral?
La paradoxa. Jo m’he especialitzat en gènere autobiogràfic i Umbral afirma que l’autobiografia és el gènere matriu; parla constantment d’ell mateix, però paradoxalment no és gens conegut. Jo he volgut trencar el tabú del personatge.

Poden retreure-li que ningú no li ha donat aquest dret
Aquesta és una qüestió que m’ha fet passar nits sense dormir, però al capdavall penses que l’escriptor fa tant de temps que t’està convidant a descobrir la seva biografia que… El lector té el dret a restablir els fils, a restaurar-ne el retrat fidedigne, sense menystenir gens ni mica la seva vàlua literària.

Una obra literària és interpretable i jo ho he fet amb uns elements diferents dels que s’han emprat fins ara. No he posat l’èmfasi en el llenguatge, sinó en el contingut.

Estaria d’acord amb el crític Rafael Conte, que qualifica la seva biografia de “freudiana”?
La tesi del meu treball és que Umbral s’ha construït una sèrie de màscares de les quals ha tret partit literari, però que amaguen un escriptor i una persona profundament ferida. Ferida per la soledat, per l’orfandat, per l’aïllament del món. Ell queda profundament marcat per la soledat de la seva infantesa i l’obscuritat dels seus orígens, que el porten a autoafirmar-se de manera constant. És un home amb una insaciabilitat de món: vol ser Francisco Umbral. Es debat constantment entre el ser i el no ser. Tota la seva vida és un procés d’autoafirmació, per això el gènere autobiogràfic és el seu. No és un mer narcís; ell concentra en l’escriptura tota la seva necessitat de ser, escrivint des d’ell mateix fins a l’obscenitat, lluitant contra una pulsió de mort molt gran. Doncs bé, jo he ensenyat aquesta obscenitat. No crec que això sigui un exercici sensacionalista.

Quina ha estat la seva feina de recerca?
He llegit Umbral, però no tot, perquè és impossible. He parlat amb gent que el coneix, amb testimonis. He obtingut correspondències, per exemple la que va mantenir amb l’editor Vergés, que m’ha estat molt útil. He reconstruït la història literària d’Umbral i a partir del meu llibre serà molt més fàcil acostar-se a la seva figura. Ha estat un treball inhumà, perquè Umbral ha blindat el seu entorn.

Va manifestar que després del Premi Cervantes Umbral era un escriptor a la deriva…
El meu llibre està redactat entre la concessió del premi i la publicació del seu llibre Cela, un cadáver exquisito, i en aquells moments m’ho va semblar. Ni era un bon llibre ni s’entenia per què deixava Cela d’aquella manera després de com l’havia ajudat a guanyar el premi. Només s’entén des de la seva necessitat devoradora de publicar constantment.

Què perdurarà d’Umbral?
Quan un escriptor es construeix una cort d’aduladors que suspèn el judici crític, aleshores quan aquest escriptor desapareix, la cort també ho fa. Umbral ha d’acceptar la crítica d’una obra ingent. Jo crec que és un escriptor molt hispànic, en el sentit que és més un escriptor de pàgines, que no pas de llibres. De totes maneres, quedaran Memorias de un niño de derechas, Mortal y rosa, La noche que llegué al Café Gijón, Trilogía de Madrid, Un ser de lejanías i Diario de un escritor burgués.

Quin és el propòsit últim d’Umbral?
Umbralitzar el món. La seva escriptura no és transitiva, és una projecció del jo al món. La seva escriptura és la colonització del món per ell.

Jordi Homs