“Sento desil·lusionar els seguidors de la ciència-ficció; però, si la informació es conserva, no hi ha possibilitat de fer servir els forats negres per viatjar a altres universos.” Aquest missatge és un dels que va llançar el físic teòric Stephen Hawking al públic el dimarts 5 de juliol a la Facultat de Física de la UB.

A l’aula 105, plena de gom a gom, prop de quatre-cents professors i estudiants havien esperat amb expectació el seminari “Informació perduda en els forats negres”, d’un dels físics més reconeguts arreu el món. Jaume Garriga, catedràtic de Física fonamental i antic deixeble de Hawking, va obrir la sessió amb unes paraules d’homenatge al físic anglès. “La influència d’Stephen Hawking s’estén als camps de la gravitació, la cosmologia i les teories de les interaccions fonamentals”, deia Garriga. “El seu llegat s’evidencia en el mateix alfabet que empren avui dia centenars d’investigadors a tot el món. Aquest és l’alfabet dels teoremes de la singularitat, l’estructural global de l’espaitemps i de les lleis físiques dels forats negres.” Amb la pregunta “Can you hear me?”, Stephen Hawking obria un seminari científic en els espais de la UB, en el marc d’una visita de caràcter privat a la Facultat de Física promoguda pel Centre Especial de Recerca en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia de la UB, que dirigeix el catedràtic Enric Verdaguer. A l’acte, també van assistir-hi el vicerector de Política Internacional, Josep Samitier, i l’equip deganal de la Facultat.
Considerat un dels físics teòrics de més prestigi científic arreu del món, premi Príncep d’Astúries 1989 a la Concòrdia, Stephen Hawking va referir-se un cop més a la paradoxa sobre la informació perduda dels forats negres, controvèrsia científica oberta des del 1967. La pregunta clau era: la informació en un forat negre, es perd o bé queda oculta? Hawking va recordar als investigadors de la UB que el 1979, ell i Kip Thorne van apostar amb el científic John Preskill que la informació es perdia en els forats negres. I també va dir que l’havien perdut, l’aposta. Això ho va recòneixer Hawking el 21 de juliol del 2004, a la conferència sobre relativitat general i gravitació a Dublín, quan va dir públicament que el guanyador d’una de les apostes més famoses de la física moderna era Preskill. A l’aula 105 de Física, Hawking encara va ampliar la tesi amb nous arguments matemàtics. “No existeix un Univers menor ramificant-se, com jo vaig arribar a pensar algun cop”, insistia Stephen Hawking a la UB. “La informació roman fermament en el nostre univers.” Nascut el 8 de gener del 1942 a Oxford, tot just tres-cents anys després de la mort de Galileu, Hawking està afectat des de fa anys per una esclerosi lateral amiotròfica, una greu malaltia neuromuscular. Cavaller de l’Imperi Britànic (1982) i premi Albert Einstein 1978, el guardó més honorífic que hi ha en física teòrica, des del 1979 és titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques, que va ocupar també el físic Isaac Newton el 1669. L’autor del títol Una breu història del temps, tot un best-seller en el món de la física, va cloure el seminari a la UB tocades les sis, després de donar pas a dues consultes del públic, i va acomiadar-se enmig dels aplaudiments de tots els assistents.