Moltes malalties infeccioses com ara el còlera, la malària i el dengue segueixen cicles anuals, i alhora presenten una variació interanual: hi ha anys en què la malaltia té una incidència més elevada i desenvolupa epidèmies, i d’altres en què les incidències són inferiors a les habituals. Aquestes dinàmiques temporals de les malalties infeccioses depenen tant de factors interns (com ara l’evolució demogràfica de la població, les seves característiques socials, la proporció d’individus immunes o les polítiques sanitàries i les campanyes de vacunació), així com de factors externs ambientals, per exemple els climàtics. En aquest estudi es presenten els resultats d’integrar els dos factors, la variabilitat climàtica i les variacions de la immunitat de la població, en una sola equació que permet explicar tant la dinàmica habitual de malalties com el còlera, és a dir el seu cicle anual, com les variacions interanuals d’aquestes. El model s’ha desenvolupat a partir d’una equació anterior elaborada per descriure la dinàmica del còlera al subcontinent indi, però que és extrapolable a altres regions i malalties de dinàmiques similars. L’estudi s’ha dut a terme amb una sèrie temporal de dades climàtiques recopilades durant els darrers quaranta anys a la població de Matlab (Bangla Desh).
Els resultats obtinguts han estat una elevada correlació entre les variacions interanuals de la transmissió de la malaltia i els patrons climàtics de les pluges monsòniques, el cabal del riu Brahmaputra, les inundacions a Bangla Desh i la temperatura superficial al golf de Bengala, com també el fenomen atmosfèric conegut com “El Niño” (ENSO, “El Niño” Southern Oscillation), que regeix la dinàmica climàtica interanual. Així mateix, demostra que, per al cas del còlera, és incorrecta la idea existent fins ara que el control climàtic de la malaltia era exercit des dels ambients costaners. D’aquests resultats obtinguts, els investigadors conclouen que l’efecte climàtic va lligat a les situacions extremes. Els anys massa secs i massa càlids provoquen la concentració de persones prop de les escasses masses d’aigua, mentre que la combinació de pluges torrencials i rius desbordats provoca inundacions que destrueixen o alteren els sistemes de distribució d’aigua potable. En totes dues circumstàncies, es donaria una proliferació bacteriana significativa i augmentaria, per tant, la probabilitat que el patogen i les poblacions humanes, sotmeses ja a un estrès considerable, estiguin en contacte.

Malalties neurodegeneratives: nous resultats

Les fibril·les amiloides són estructures relacionades amb la mort cel·lular i amb greus patologies neurodegenera-tives. En l’Alzheimer, les fi-bril·les amiloides formen unes plaques als punts de connexió entre neurones, que impedeixen el pas d’informació neuronal i desconnecten àrees del cervell que normalment treballen conjuntament. Un estudi publicat a Nature el 28 de juliol mostra per primer cop la naturalesa dinàmica de les fibril·les amiloides i la possibilitat d’establir els paràmetres que caracteritzen aquesta propietat. Hi participen el grup de Disseny, Síntesi i Estructura de Pèptids i Proteïnes de l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB), dirigit per l’investigador i pro-fessor del Departament de Química Orgànica de la UB Ernest Giralt, i els grups de recerca de Carol V. Robinson i Christopher M. Dobson, del Departament de Química de la University of Cambridge.
Fins ara no se sabia si, una vegada formades, les fibril·les amiloides eran estructures estàtiques o dinàmiques. “Amb aquest estudi hem vist que les molècules de proteïna que constitueixen les fibril·les presenten un moviment que podríem nomenar «de reciclatge». Hem comprovat que determinades molècules que formaven part de la fibril·la en alguns moments, deixaven de fer-ho en d’altres, i després s’hi tornaven a incorporar. Aquest funcionament ens ha fet pensar en la possibilitat de dissenyar un fàrmac que es pugui adherir a les molècules de proteïna que deixen de formar part de la fibril·la, de manera que no els permeti tornar-s’hi a incorporar i es provoqui la dissolució d’aquestes estructures. Així, es podria actuar en la curació de les malalties en què es veuen implicades”, comenta Ernest Giralt. La descoberta permetrà obrir noves vies d’investigació per trobar nous fàrmacs que intervinguin en la curació d’aquestes malalties.
El nou estudi parteix de la recerca feta per la investigadora de l’IRB-PCB Natàlia Carulla. En la recerca, s’ha estudiat una proteïna model amb tècniques com ara l’espectrometria de masses i la ressonàn-cia magnètica nuclear. És en aquesta darrera tècnica on ha col·laborat, també, Miguel Feliz i Margarida Gairí, de la Unitat de Ressonància Magnètica Nuclear dels Serveis Científico-tècnics de la UB, ubicada també al Parc Científic de Barcelona.

Estructura atòmica i imatge microscòpica de la fibril·la amiloide (autors: E. Giralt, S. Madruga i D. Grillo)

El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants i, per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB. A continuació n’indiquem uns quants:

Facultat de Biologia
Av. Diagonal, 645
08028 Barcelona
Tel.: 93 402 10 86
www.ub.edu/bioTransports:
Autobusos: 7, 33, 63, 67, 68, 74 i 78
Metro: línia 3 (Palau Reial)
Trambaix: línies T1, T2 i T3

Heus aquí alguns dels ensenyaments relacionats amb aquest reportatge:

Biologia

Títol homologat
Ensenyament de primer i segon cicles
Continguts bàsics:
• Bioestadística
• Bioquímica
• Botànica
• Citologia i histologia vegetal i animal
• Ecologia
• Física dels processos biològics
• Fisiologia animal i vegetal
• Genètica
• Matemàtiques
• Química
• Zoologia
• Microbiologia
• Antropologia