Les investigacions de Guilaine han permès descobrir el Neolític com el moment en què s’inicia la construcció material i simbòlica de la civilització humana. En paraules de Fullola, “actualment, als humans no ens queda cap supervivència que ens connecti amb l’home paleolític. No sabem què pensaven, ni tan sols per què pintaven animals a les parets de les coves. Els humans actuals, en canvi, som fruit del Neolític; la religió i els sistemes de pensament actuals es van gestar en aquell moment”.
Jean Guilaine es va formar a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i es va doctorar a la d’Ais de Provença. L’any 1963, va entrar a formar part del CNRS, on va desenvolupar la seva tasca investigadora, va crear el Centre d’Antropologia de Tolosa de Llenguadoc i va dirigir la revista Gallia Prehistorique, fins al 1994, any en què va entrar a formar part del selecte i prestigiós Collège de France, sent el quart prehistoriador a formar-ne part, després d’Henri Breuil, André Leroi-Gourhan i Yves Coppens, amb una nova càtedra de Neolític, des d’on ha continuat impartint coneixements i potenciant el seu vessant investigador. És autor de més cinc-centes publicacions i gairebé una cinquantena de llibres.
Les relacions de Jean Guilaine amb la UB són nombroses i duradores en el temps. Ja al final dels anys cinquanta va fer coneixença del catedràtic de Prehistòria Lluís Pericot. Ha fet tota una tasca formadora amb investigadors d’aquesta Universitat, a més d’excavacions al nostre país. Pels professors Fullola i Petit, l’aportació de Guilaine és cabdal: “El Neolític assenyala el moment en què l’home deixa d’estar en equilibri amb el seu entorn i comença a transformar la natura.”