|
El cementiri de la família de fa tres mil anys
|
Les restes humanes de la cova des Pas (Ferreries, Menorca) tenen una antiguitat
d’entre el 1100 i el 700 a.C., i pertanyen, segurament, a una família
extensa que, durant quatre-cents anys, va fer els seus enterraments en aquesta
cova. Aquesta és una de les conclusions de la primera fase del projecte
de recerca dut a terme en aquest jaciment, de característiques úniques
a Europa. |
 |
El projecte de recerca té
finançament de la Fundació Caixa Catalunya i el Consell Insular,
i va a càrrec de l’equip de treball format pels prehistoriadors
del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP)
Josep M. Fullola i Maria A. Petit; de la UIB Víctor Guerrero i Manuel
Calvo, i de la UAB Assumpció Malgosa.
La petita cova contenia les restes d’un centenar d’individus,
setanta dels quals han aparegut amb restes pràcticament senceres.
Però allò que ha desfermat l’interès dels científics
ha estat la conservació de matèria orgànica: teixits
musculars, intratoràcics i intracranials, cabells i cuir cabellut.
Llevat dels casos de momificació, on hi ha la voluntat expressa de
preservar restes orgàniques, a Europa mai no s’havia trobat
un jaciment de tanta antiguitat que hagués preservat de manera tan
natural aquest tipus de restes.
Ritual funerari |
 |
Segons les datacions
radiocarbòniques, els cadàvers van ser enterrats en posició
fetal, molt flexionada i de costat i, sorprenentment, tan sols alguns s’acompanyen
d’ornaments personals i altres elements de caràcter simbòlic.
Els investigadors sostenen la hipòtesi que una part important del
ritual es devia fer fora de la cova, la qual era reservada només
per a la deposició dels cadàvers. Les restes trobades permeten
afirmar que els embolicaven amb pell de vacum, els lligaven amb cordes i
els pujaven en lliteres de fusta desmuntables. |
| Un cop
acabada aquesta fase, resta la part central de la investigació: l’anàlisi
de les dades obtingudes; una tasca de laboratori feixuga i meticulosa que
hauran de dur a terme diversos equips i amb la col·laboració
de nombrosos especialistes en sedimentologia, arqueozoologia, palinologia
(reconstrucció ambiental), fitòlits, antracologia, metal·lúrgia,
antropologia física, etc. Entre tots ells esperen poder respondre
la gran pregunta que ha suscitat aquest jaciment: per què s’ha
conservat la matèria orgànica a la cova des Pas? A hores d’ara,
tot aquest projecte es pot veure compromès per falta de recursos,
ja que el pressupost necessari per dur a terme aquesta tasca voreja els
200.000 euros. “Una quantitat gens exagerada, ja que el projecte d’investigació
pot durar fins a tres anys. Hem iniciat contactes amb diverses institucions
i esperem obtenir-ne una resposta positiva, però és evident
que, sense aquest finançament, l’excavació sola haurà
servit de ben poc”, afirma la professora Maria A. Petit. La part final
del projecte consistirà en la publicació de les dades i la
museïtzació de l’espai. |
| Deu anys d’Homínid
- Grup d’Orígens Humans |
El Seminari “Neandertal: memòries
d’un fòssil”, que es va dur a terme el mes de
maig al Parc Científic de Barcelona (PCB), va servir per commemorar
el desè aniversari d’Homínid - Grup d’Orígens
Humans, impulsat per l’arqueòleg Jordi Serrallonga, de la UB,
i amb seu al PCB.
Ara fa deu anys, l’acte de fundació del grup Homínid
va tenir lloc el 2 de maig de 1996 a l’Aula Magna de la Facultat de
Biologia, i va ser presidit per Phillip V. Tobias (Universitat de Witwatersrand,
República Sud-africana), Jordi Sabater i Pi (professor emèrit
de la UB) i John Desmond Clark (Universitat de Califòrnia, Berkeley).
Durant aquests deu anys, Homínid - Grup d’Orígens Humans
ha destacat per la participació en fòrums de projecció
internacional i pel suport a la recerca i la divulgació sobre l’origen,
l’evolució i el comportament dels primers homínids des
d’una nova òptica multidisciplinària.
Més informació del grup d’Homínid - Grup d’Orígens
Humans: www.ub.es/hominid
|
