El sistema binari LS I +61 303 és el primer microquàsar de la nostra galàxia on s’ha trobat emissió variable de rajos gamma de molt alta energia. La descoberta l’anunciava Science el maig passat, en un article signat per un equip internacional que col·labora en el Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov telescope (MAGIC), del qual formen part els investigadors Josep Maria Paredes, Marc Ribó, Valentí Bosch-Ramon i Pol Bordas, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB.
Els microquàsars són sistemes estel·lars binaris formats per una estrella normal i un objecte compacte (forat negre o estrella de neutrons) que mostren dolls de partícules relativistes (jets). Les observacions fetes per MAGIC entre l’octubre del 2005 i el març del 2006 han revelat que el microquàsar LS I +61 303 emet rajos gamma de molt alta energia (superiors a 100 gigaelectronvolts) que arriben a la Terra. “Un dels resultats més destacats —comenta Josep Maria Paredes— és que la intensitat de l’emissió de rajos gamma d’aquest microquàsar és variable.” Segons els autors de l’article, el mecanisme més plausible per explicar l’emissió de rajos gamma seria la dispersió de fotons de l’estrella companya per part de les partícules relativistes dels jets. Futures observacions del microquàsar LS I +61 303 amb MAGIC, a més de la interpretació teòrica dels resultats actuals, ajudaran a aclarir els mecanismes d’emissió de rajos gamma en microquàsars i en objectes astrofísics amb dolls de partícules relativistes en general.
L’any 2000, a la revista Science, els investigadors Josep Maria Paredes, Marc Ribó, Josep Martí i Maria Massi van publicar la descoberta del primer microquàsar amb emissió de rajos gamma d’alta energia identificat a la nostra galàxia: el microquàsar LS 5039, fita per la qual Josep Maria Paredes va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2000 a la investigació científica. Era la primera evidència observacional dels microquàsars com a fonts de radiació gamma d’alta energia encara no identificades a la nostra galàxia, una hipòtesi que ara es confirma per mitjà del nou article publicat a Science.
El projecte MAGIC fa referència al telescopi de Txerenkov més gran del món, amb 17 metres de diàmetre, dedicat a detectar rajos gamma d’origen galàctic o extragalàctic, que és instal·lat a l’Observatori del Roque de los Muchachos a Garafia (la Palma). MAGIC és el resultat d’una col·laboració internacional de diverses universitats i instituts de recerca. Per part de la UB, en formen part els astrofísics Josep Maria Paredes, Marc Ribó, Valentí Bosch-Ramon i Pol Bordas, investigadors del Departament d’Astronomia i Meteorologia. A més, Josep Maria Paredes és membre del Collaboration Board de MAGIC, òrgan superior de presa de decisions de la col·laboració. A l’Estat espanyol, a més de la UB, MAGIC compta amb la participació de l’IFAE, la UAB i la UCM.