|
Noranta anys ordenant el coneixement |
|
La Facultat de Biblioteconomia i Documentació, hereva de l’Escola Superior de Bibliotecàries creada el 1915, ha celebrat aquest curs 2005-2006 el seu 90è aniversari. En el decurs de la seva història ha comptat amb un gran nombre de professors il·lustres com ara Eugeni d’Ors, Jordi Rubió i Balaguer, Pompeu Fabra o Miquel Coll i Alentorn, entre molts altres. |
| Mirant enrere Corria l’any 1915 quan l’assagista, periodista, filòsof i crític d’art Eugeni D’Ors va preveure la creació d’una escola especial de la Mancomunitat de Catalunya que formés el personal que havia de fer-se càrrec d’una xarxa de biblioteques populars que havia d’estendre’s per tot Catalunya. Així, vuit noies van superar l’examen d’ingrés i es van convertir, en un aula de l’Edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial, en les primeres alumnes de l’Escola Superior de Bibliotecàries. Han passat noranta anys des de llavors i l’Escola s’ha convertit en Facultat de la UB, la carrera ha deixat de ser eminentment femenina i les matèries impartides han sofert una gran transformació des de la irrupció de les noves tecnologies. Són molt canvis que queden plasmats en l’exposició “Una mirada retrospectiva”, una de les iniciatives que aquest curs 2005-2006 commemoren l’efemèride. Poques coses queden d’aquella Escola que va començar a funcionar un 3 de novembre del 1915; en tot cas, l’esperit. D’entrada, i encara que ha costat, ha desaparegut la vinculació de la professió al gènere femení, malgrat que més del 70% dels alumnes són enguany noies. Assumpció Estivill, ex-degana de la Facultat i comissària de l’exposició “De l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: una mirada retrospectiva en el seu norantè aniversari (1915-2005)”, recorda que «la imatge noucentista i de família benestant de la bibliotecària del segle passat ha donat pas a una carrera molt més interclassista i no elitista com l’havia volguda l’Eugeni d’Ors”. “En el seu inici –explica Estivill–, els estudis van servir per donar sortides laborals a les dones de la classe mitjana intel·lectual, però cal no oblidar que es tractava de personal més barat, i que els càrrecs van ser ocupats per homes fins al nomenament de la primera directora, Rosalia Guilleumas, que va ser qui va iniciar la modernitat de l’escola canviant-li el nom i el pla d’estudis, permetent l’accés a l’alumnat masculí i fent els primeres passos per integrar-la a la UB”. El reconeixement de Biblioteconomia i Documentació com a carrera universitària també va costar molts esforços. No va ser fins al 1982 que va obtenir el rang d’Escola Universitària, i la incorporació dels estudis de segon cicle va culminar el 1999 amb la definitiva transformació en Facultat. L’evolució dels ensenyaments no ha estat pas paral·lela a la històrica: als anys trenta, s’impartien assignatures de grec i llatí; als anys seixanta, el vessant humanístic adquiria un important protagonisme; i a partir dels anys setanta comencen a desenvolupar-se les tecnologies de la informació, que, segons Assumpció Estivill, “s’han acabat menjant les assignatures de caire cultural, que de vegades es troben a faltar”. Això no treu que, com veurem més endavant, la carrera sigui una de les que propicien una millor inserció laboral des dels seus inicis. |
| Els reptes de la societat de
la informació La velocitat a la qual avancen les noves tecnologies fa feredat d’un temps cap aquí. D’una banda, la quantitat d’informació a la qual podem accedir gràcies a Internet era inimaginable fa no gaires anys; de l’altra, la classificació automàtica dels documents i la facilitat amb què qualsevol persona pot obtenir-la qüestiona les espectatives de la professió. “Si hem de fer cas del que està succeint als països anglosaxons, veurem que l’existència de les noves tecnologies no amenacen la professió, sinó que la redefineixen”, assegura Cristóbal Urbano, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. “Això comporta –continua– redescobrir espais de socialització en què la gent es troba, i només cal adonar-se que les biblioteques públiques de Barcelona han fet un salt qualitatiu i quantitatiu en els últims tres o quatre anys, perquè, a més de llibres de préstec, per exemple, s’hi poden trobar ordinadors connectats per wi-fi on la gent es pot relacionar entre sí. L’actual allau d’informació suposa un repte que ens obliga a repensar el futur molt més que en qualsevol altra disciplina davant el perill de morir d’èxit.” L’encaix dels estudis de Biblioteconomia i Documentació en el mercat laboral sembla tenir un camí força clar. Cristóbal Urbano argumenta que “aquesta Facultat té la més alta ràtio de convenis de cooperació educativa perquè els alumnes facin pràctiques remunerades en empreses i institucions (fins a 220 convenis signats el curs 2004-2005); la situació actual està donant més feina als llicenciats, i la gent se situa en llocs nous, perquè estem desplaçant feines de custòdia i distribució a d’altres amb algun valor afegit. En general, com demostren les noves titulacions de l’Espai Europeu que hem posat en funcionament, els portals i, per tant, les empreses, necessitaran gent que no només tingui coneixements de disseny gràfic o informàtica... I, per exemple, nosaltres continuem oferint una llicenciatura de segon cicle que té dues vies d’ingrés: els que han fet la diplomatura aquí, d’una banda, i els que han fet un primer cicle de tres anys en una altra especialitat, de l’altra. La globalització i la digitalització donen una idea de poder absolut sobre moltes coses, però la tendència ha d’anar obligatòriament cap a l’especialització”. Biblioteconomia i Documentació es troba ara en un edifici de la UB ubicat al barri de Sants, però el degà considera imprescindible, com es diu en una declaració aprovada per la Junta de Facultat, “que s’explori la possibilitat de situar-nos al campus Diagonal, aprofitant que s’està reorganitzant, atès que universitat vol dir ‘univers’ i hem de poder oferir també el contacte amb alumnes d’altres ensenyaments. No podem continuar aïllats”. Una altra assignatura pendent és, per Urbano, “transmetre a la societat una imatge renovada de l’expert en aquesta família de professions, algunes de les quals continuen conservant un cert toc romàntic dins d’una societat que potser ja ha perdut qualsevol aroma de romanticisme.” |
| Un any ple d’actes i celebracions A més de les exposicions “Una mirada retrospectiva” i “La biblioteca de l’Escola: els primers anys (1920-1930)”, que romandran obertes fins al 3 de novembre, la Facultat ha commemorat el seu 90è aniversari mitjançant altres esdeveniments, com la inauguració de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer, un conjunt d’activitats, com ara la “Bibliotrobada” organitzada pels estudiants, i la creació de la pàgina http://bd.ub.es/90anys/ a Internet, dedicada íntegrament a l’efemèride. |
| Màster en gestió
de continguts digitals La Facultat de Biblioteconomia i Documentació posarà en funcionament el curs vinent el Màster oficial en gestió de continguts digitals (http://bd.ub.es/gcd), com a titulació adaptada als requeriments que deriven de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Està orientat a llicenciats de qualsevol àmbit que vulguin ampliar els seus coneixements sobre la gestió de continguts digitals i aplicar-los en el desenvolupament de projectes de llocs web. Aquest títol propi consta d’un total de 90 crèdits, a cursar en un any acadèmic i mig més per al projecte final. La preinscripció al màster es farà del 12 de juny al 10 de juliol. |