L’escultor Jassans, artista, company i mestre
Jaume R. Vallverdú
Director del Departament d’Escultura Facultat de Belles Arts, UB
En Josep Salvador Jassans, en Jassans per a tots nosaltres, va nàixer el 24 de juliol del 1938 a l’Alforja (Tarragona). De ben jove va decidir marxar cap a Reus a treballar, amb l’objectiu de poder anar als vespres a l’Escola del Treball a dibuixar i pintar, per donar sortida a la seva vocació.
No triga gaire a marxar cap a Barcelona, i el 1959 inicia els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, de la plaça de la Verònica, del barri vell de Barcelona.
Acaba els estudis l’any 1963, i vuit anys després entra com a professor d’Escultura a l’encara Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, d’on serà titular l’any 1976. Tres anys més tard, ocupa el lloc de vicedegà, amb el recent pas de l’antiga Escola a Facultat. Obté la càtedra d’Escultura l’any 1987, lloc que ocupa fins al 3 de març del 2006, data del seu traspàs.
Autor de prestigi reconegut, guanya el 1r Premi del “Concurso nacional de pequeña escultura” (Valladolid, 1972). Podem gaudir de nombroses obres seves presents en l’espai públic, en diversos indrets del país. En podem destacar, entre altres, el Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya i el Monument a Lluís Millet del Palau de la Música Catalana, tots dos a Barcelona. Va fer nombroses exposicions, i la seva obra nodreix les col·leccions més prestigioses del país.
El Jassans artista, escultor i modelador és indissociable del Jassans mestre i docent. Sempre va plantejar l’escultura com un problema purament abstracte. La seva escultura és d’arrels profundament clàssiques. La Grècia antiga era el seu mirall.
Les seves peces respiren harmonia i serenitat, sobrietat i bellesa. Ell sempre deia que l’escultura és un dibuix en l’espai i era conseqüent amb aquesta afirmació. Dibuixava una vegada i una altra els contorns de la peça, tot observant amb profunditat la realitat nua del model viu, amb veneració i persistència. Cada perfil era assolit amb una acurada precisió. Ho feia amb autoexigència, rigor, plenitud i passió.
En els darrers anys, com a catedràtic al Departament d’Escultura, va anar deixant la seva empremta sòlida i serena. El seu mestratge ha situat el llistó molt alt. Caldrà donar continuïtat a la seva tasca docent, tot i que sense poder ocupar un lloc que pertany per dret propi solament a en Jassans.
