El professor José María Caparrós Lera analitza en un llibre
la política cinematogràfica del Govern del Partit Popular
Sota el títol La Pantalla Popular. El cine español durante el gobierno de la derecha (1996-2003), el darrer llibre de José María Caparrós, professor titular d’Història Contemporània i Cinema de la UB i director del Centre d’Investigacions Film-Història, repassa les pel·lícules més significatives del període en què va governar el Partit Popular. “El PP va practicar una política neoliberal que va propiciar que el partit no intervingués en matèria de cinema, entre altres coses, perquè tampoc no hi entenia”; aquesta és una de les conclusions a què arriba el professor, després d’analitzar vuitanta títols emblemàtics del període.
Caparrós va decidir tractar aquesta qüestió “quan el PP va perdre les eleccions generals, el 14 de març del 2004, perquè representava el final d’una llarga etapa”. “Era un moment excel·lent —diu— per oferir una síntesi del que havia suposat aquell govern de la dreta.” L’autor destaca que el gènere per excel·lència del cinema que s’ha produït del 1996 al 2003 ha estat la comèdia, i que han proliferat pel·lícules poc compromeses políticament. Segons Caparrós, “el Joven Cine Español”, tal com ell anomena els nous directors i directores, està més interessat en la vida quotidiana i els problemes concrets, que no pas en la problemàtica contemporània o el passat del país.
A les conclusions, l’autor considera que el cinema d’avui continua amb els mateixos problemes de sempre: la dependència de les subvencions estatals, el desprestigi dels espectadors i la supremacia del cinema nord-americà.
   
imprimir document