Pla per evitar l’electrocució de les aus al Parc
Natural del Montseny i àrees d’influència
Més de tres mil aus moren electrocutades cada any a Catalunya al llarg del traçat elèctric. L’electrocució és una de les principals causes de mortalitat per als aus, en especial els rapinyaires diürns i nocturns, els còrvids i les cigonyes. Reduir el risc d’electrocució i millorar la conservació de les aus més amenaçades pel traçat elèctric en l’àmbit del Parc Natural del Montseny i les àrees d’influència del Vallès Oriental i Osona, és l’objectiu del conveni signat entre la UB, la Diputació de Barcelona, Estabanell i Pahisa Energia, SA, i la Fundació Miquel Torres.
Durant el primer any de durada del conveni, els experts de la UB han cartografiat i modelitzat 996 suports elèctrics a l’àrea, que inclou tot el Montseny i les àrees circumdants del sud d’Osona, i el sector oest del Vallès Oriental, que connecta amb l’Espai d’Interès Natural dels Cingles de Bertí. En aquesta àrea, el model predictiu ha determinat la presència de 62 suports de molt alt risc d’electrocució de les aus, 148 d’alt risc, 116 de baix risc i 670 de risc molt baix o nul. Tot indica que amb la correcció d’un 20% dels suports elèctrics, tots els inclosos en les dues categories de més alt risc, la mortalitat d’aus per electrocució disminuiria un 95%.
Des del 1980, l’Equip de Biologia de la Conservació - Àliga Perdiguera de la UB té com a objectiu la protecció de l’àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus) a través de la recerca aplicada, la divulgació i l’aplicació de mesures de conservació. Aquesta espècie està en clara regressió a la major part de l’Estat espanyol i en tot el continent europeu, on només en queden prop de mil parelles. L’àliga perdiguera, que està colonitzant nous territoris a les comarques barcelonines, és una espècie protegida a tot l’Estat, i en tot l’àmbit català es calcula que actualment n’hi ha menys de setanta parelles adultes.
