Universitat i activitats culturals
“Des dels seus inicis al segle xii, la Universitat està lligada a l’activitat cultural i a la difusió de la cultura a la societat.” Són paraules de Salvador Claramunt, delegat del rector d’Activitats i Patrimoni Culturals i catedràtic d’Història medieval, quan intenta resumir totes les activitats que impulsa la UB, com ara actuacions musicals, exposicions o representacions de teatre.
“No hi ha cap universitat de primer ordre que no tingui una orquestra o un cor de bona qualitat”, explica Salvador Claramunt. El fet de tenir una vida cultural importat és per a aquests centres una qüestió d’imatge i de “sensibilitat”. De fet, els estudiants estrangers són un dels principals col·lectius d’espectadors del cicle de música de la Universitat, atès que provenen de països on hi ha una gran tradició cultural fortament arrelada a les universitats.
El fet que l’oferta cultural de la UB obri la possibilitat d’assistir de manera gratuïta a un cicle de concerts o a representacions operístiques i teatrals, i que inclogui activitats especialment adreçades al col·lectiu de la gent gran, fa que l’assistència majoritària a aquests actes sigui la del públic de fora de la Universitat. En aquest sentit, Salvador Claramunt fa una crida perquè la comunitat universitària tregui un profit més gran de les activitats culturals que organitza la institució. “Cultura i universitat han anat sempre junts”, conclou.
Aquestes són algunes de les iniciatives culturals de la UB, sota la coordinació de l’Oficina del Delegat del Rector d’Activitats i Patrimoni Culturals.
Després d’una actuació prèvia al Teatre de la Passió d’Olesa, l’Orquestra es va presentar oficialment el 8 de maig del 2003 en un concert multitudinari al Paranimf de la UB. Posteriorment, el juny del 2003, actua a l’Auditori de Barcelona a la Festa de la Música. Una fita important de l’OUB va ser l’acte d’investidura de Riccardo Muti com a doctor honoris causa l’octubre del 2003. L’OUB va participar en l’assaig magistral de la Simfonia núm. 41 de W.A. Mozart, que es va efectuar sota la batuta del prestigiós director italià. També ha actuat als auditoris de Saragossa, Barcelona i València.
Els membres de l’Orquestra són majoritàriament estudiants universitaris, tant de primer i segon cicles com de tercer cicle. També hi ha professors, antics alumnes i algunes persones vinculades de maneres diferents a la Universitat. L’OUB inclou, així mateix, un grup de persones responsables de les tasques de regidoria i arxivament.
És una de les activitats culturals més consolidades de la UB des de fa dinou anys. La Universitat organitza, amb el nom de Cicle de Música a la Universitat, un seguit d’uns quinze concerts repartits durant el curs acadèmic. Tots els concerts se celebren, fonamentalment, al Paranimf, que és situat a l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585). La capacitat és de 500 a 600 persones, i l’entrada és gratuïta, oberta a tot el públic. Han actuat músics com ara el prestigiós flautista Claudi Arimany o José Enrique Bagaría, que ha guanyat el darrer Premi Maria Canals, o bé intèrprets novells que més tard han format part del món d’elit de la música, com ara Jordi Savall.
La primera representació d’òpera a la UB es va fer l’any 1988, i des d’aleshores s’ha consolidat com un acte extraordinari que culmina el cicle de música. Les representacions es realitzen cada estiu al pati de Lletres de l’Edifici Històric. Per commemorar els deu primers anys d’aquesta iniciativa, es va editar el llibre Deu anys d’òpera a la Universitat (1988-1998), amb textos de Roger Alier i fotografies de Daniel Casanovas. Enguany s’ha representat l’obra La bella Galatea, de Franz Von Suppé, a càrrec d’intèrprets de la jove companyia d’òpera del Conservatori del Liceu.
La Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis va ser fundada l’any 1942 pel mestre Antoni Pérez Moya dins de la Universitat de Barcelona. Durant una trentena d’anys, va dur a terme una activitat intensa, primerament sota la direcció del seu fundador, i després sota la dels mestres Ernest Cervera i Francesc Bonastre, que la convertiren en una entitat emblemàtica. Durant els anys setanta, no hi va haver activitat coral a la UB, fins que als anys vuitanta va començar un nou període en què aparegué la Coral Universitària i després el Cor de la Universitat de Barcelona, que va ser fundat el 1989. Aquest últim, en un acte solemne en el qual se celebrava el cinquantè aniversari de la fundació de l’Schola Cantorum, va rebre el testimoni de mans dels antics integrants de la formació. Al principi de l’any 2002 i coincidint amb el seixantè aniversari, Carles Gumí, director del Cor de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb altres cantaires, refunden l’entitat com a cor de cambra amb l’objectiu de conrear la música antiga i la música religiosa de totes les èpoques.
El Cor de la UB està format, bàsicament, per estudiants i per membres del Personal Docent i Investigador i del Personal d’Administració i Serveis de la Universitat. Ha fet actuacions al llarg de tota la geografia catalana i a l’illa de Mallorca i Provença. Cal destacar l’enregistrament, per a Televisió de Catalunya, d’un dels programes de cant coral A quatre veus i la participació en els actes del 200 aniversari del Consolat dels Estats Units a Barcelona, que van tenir lloc el 4 de juliol del 1997 a l’estadi Olímpic. Recentment, ha participat en la gravació del disc Corals universitàries de Catalunya, que ha estat editat pel Consell Interuniversitari de Catalunya, i ha actuat a l’Auditori Enric Granados de Lleida i a la Sala Simfònica de l’Auditori de Barcelona en el concert del Dia Internacional de la Música 1999.
Va ser creada, al final del 1993, per un grup d’estudiants i professors de la UB. L’AIET ha estat presidida des dels seus inicis per Ricard Salvat, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques de la UB. Entre les seves activitats, cal destacar la publicació d’una revista d’investigació dedicada a les arts escèniques, la creació d’espectacles universitaris i semiprofessionals, l’organització d’un premi de literatura dramàtica per a universitaris, jornades, tallers, taules rodones i conferències i, evidentment, donar suport a totes les iniciatives vinculades al teatre que tinguin un bon nivell acadèmic i artístic.
La revista Assaig de Teatre enguany arriba al número 50. Al llarg d’aquests números, s’hi han publicat obres de teatre, estudis sobre el nostre teatre i el d’arreu, i crítiques i comentaris d’espectacles i de llibres. Un altre aspecte que cal destacar de les activitats dutes a terme per l’AIET són els més de vint-i-cinc espectacles representats des del 1993. La idea que ha predominat ha estat crear un repertori “altre”, que no seguís els models dels teatres i les companyies existents a casa nostra.
Tenen el seu inici en la creació, el 1976, d’un centre pilot per a la Cultura de l’Associació Coordinadora de l’Ancianitat. El 1980, comencen a organitzar activitats a la UB, i el 1987 la iniciativa ja ha agafat tanta entitat, que es creen les actuals Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran i se signa un conveni amb la UB. Actualment, les Aules tenen més de 4.000 socis, que segueixen conferències, que són impartides en un 90% per professors i catedràtics de la UB, i s’organitzen visites i viatges de caire cultural. Fa catorze anys que funciona una Coral de les Aules, que ha actuat dins i fora de la Universitat, i també hi ha un grup de teatre. Avui dia, les Aules de la Gent Gran tenen una llista d’espera d’unes sis-centes persones per poder-hi accedir, atès que no es pot incrementar el nombre d’inscrits per falta d’espais on desenvolupar les activitats.
El vestíbul de l’Edifici Històric acull exposicions durant el curs. Gratuïtes i obertes al públic en general, les exposicions són de temàtiques molt diverses. Entre les exposicions previstes per als propers mesos, n’hi ha una d’homenatge al poeta, traductor i professor d’Estètica de la UB José María Valverde, i, al novembre, la tradicional Mostra de Fongs i Líquens dins la Setmana de la Ciència, en la qual es pot veure una àmplia col·lecció d’exemplars frescos, catalogats segons el seu nom científic i el seu nom popular, i amb descripcions de les seves característiques morfològiques i de comestibilitat.
A més de les activitats que organitza, la UB també fa promocions i ofertes de caire cultural per a la comunitat universitària: descomptes per assistir a concerts o a obres de teatre, passis gratuïts per assistir a preestrenes de pel·lícules, etc. Aquests avantatges es gestionen entre l’oficina del Delegat del Rector d’Activitats i Patrimoni Culturals i l’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa de la Universitat. Per exemple, hi ha descomptes als cinemes del Grupo Balañá i del Grup Cinesa, a la Fundació Joan Miró per als estudiants de la UB, en alguns espectacles a l’Auditori i al Liceu, etc.
Una tasca de la Universitat des del segle XII
Salvador Claramunt, catedràtic d’Història medieval i delegat del rector per a Activitats i Patrimoni Culturals

Des dels seus orígens, al final del segle xii, els Estudis Generals van difondre no solament ciència, sinó també cultura en el sentit més ampli. Per això les universitats des del segle xviii han donat molta importància al que normalment se’n diu “Extensió Universitària” i que a la nostra universitat ha quedat en part sota la denominació d’“Activitats Culturals”. Tota universitat no és important únicament pels premis Nobel que imparteixen classes a les seves aules, o pels seus més brillants professors o investigadors, sinó també per la tasca de sensibilització estètica i cultural envers la societat i envers els seus propis membres. Per això les més importants universitats disposen de museu, orquestra, cor, corals i grups de teatre i patrocinen i promouen exposicions, etc. No omplir aquest vessant universitari significaria la pèrdua dels valors consubstancials a la seva pròpia idiosincràsia. En l’actualitat, els criteris econòmics i de rendibilitat sembla que vulguin reduir el paper cultural de la universitat, cosa que només succeeix a les universitats que no coneixen ni valoren la seva història. El dia que les actuals universitats siguin només acadèmies per impartir-hi títols d’acord amb les canviants necessitats soci-als i no pas cases on es formen homes i dones sensibles, eficaços, solidaris i cultes, s’haurà perdut definitivament la batalla que va començar a la darreria del segle xii amb la creació dels Estudis Generals de Bolonya i París. Sic transit gloria mundi.