|
Què feu aquestes vacances?
Noves activitats i territoris s’incorporen a l’oferta turística
i la diversifiquen
Text: Núria Quintana i Patrícia Lainz
|
| Heu estiuejat des de petits en poblets de costa?
Heu visitat les principals capitals europees i pujat a la torre Eiffel?
Heu fotografiat el Big Ben? Si la vostra resposta a aquestes preguntes i
a d’altres de semblants és que sí, vol dir que potser
per a les vostres vacances busqueu alguna cosa diferent. El consumidor sembla
que tendeix a uns hàbits més individualitzats i “sofisticats”
a l’hora d’adquirir productes, també els turístics.
Algunes destinacions, doncs, intenten fer més atractiva la seva oferta
i incorporen activitats que donin un valor afegit a l’indret. No es
tracta simplement d’anar a un lloc, sinó, un cop allà,
de fer-hi alguna activitat que enriqueixi i diferenciï el viatge. És
a dir, la pregunta més adient no seria tant “On vas aquest estiu?”,
com “Què fas aquestes vacances?” |
| La gran majoria de l’activitat turística
continua donant-se en el que podríem anomenar “circuits tradicionals”,
el que s’anomena turisme de sol i platja. El professor d’Antropologia
de la UB Llorenç Prats assenyala que, “si bé poden apuntar
altres formes de turisme, aquestes no canvien la tendència general”.
En el cas de Catalunya, per exemple, “l’eix litoral concentra
més de tres quartes parts del negoci turístic”, com explica
Francisco López Palomeque, catedràtic de Geografia de la UB.
Ara bé, el mateix catedràtic assenyala l’existència
de l’anomenat “turisme postfordista”, és a dir, un
turisme no “de producció en cadena” que ofereixi productes
més segmentats i no estandarditzats. |
Foto: Món-3
|
Walata,
cultura i desenvolupament
|
Dormir al desert, conèixer
la riquesa artística d’una ciutat declarada
patrimoni de la humanitat per la Unesco i fer-ho
de la mà de la població local. Aquests
són alguns components de l’oferta turística
a la ciutat mauritana de Walata, dins un projecte
de cooperació dut a terme per les fundacions
Solidaritat UB i Món-3,
i finançat per l’Agència Espa-nyola
de Cooperació Internacional, l’Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament
i l’Ajuntament de Barcelona. |
|
| Els turistes que
viatgin a Walata poden fer itineraris guiats pels habitatges
de la ciutat, que destaquen per la seva bellesa i els
esgrafiats que ornamenten les cases; visitar el museu
etnogràfic i la biblioteca (amb manuscrits del
segle xiii al xvi); seguir rutes amb camell pels voltants
de la ciutat; o comprar peces d’artesania i ceràmica
úniques fetes per les dones de la població,
uns productes que només es poden adquirir allà,
atès que per la seva fragilitat encara no es comercialitzen
fora de Walata. Aquesta ciutat va ser centre neuràlgic
del comerç transsaharià del segle xiii al
xvi i punt de contacte entre les civilitzacions àrab,
amaziga (berber) i negra. A més, en els seu entorn
hi ha una gran varietat de paisatges on s’emplacen
restes neolítiques i medievals, grutes i oasis. |
| Tots
aquests factors van ser determinants a l’hora de
decidir potenciar Walata com a destí turístic
dins un projecte de cooperació per tal de recuperar
i promoure el seu patrimoni històric i cultural
i transformar-lo en factor visible de desenvolupament
econòmic i social, tot reforçant la identitat
de la comunitat walatana. Esther Gil dirigeix el projecte,
que té, principalment, quatre eixos d’actuació.
En primer lloc, i en interdependència amb els altres,
la promoció del turisme organitzat a la zona. En
segon lloc, amb la finalitat de rehabilitar el nucli urbà
i l’arquitectura, s’hi fan múltiples
treballs de restauració. En tercer lloc, la creació
de la cooperativa agrícola. Per últim, la
revalorització del patrimoni cultural, la creació
del museu local i la restitució del patrimoni arqueològic
local. |
Foto: Món-3
|
Les estades a Walata ja formen part de l’oferta fixa
d’agències especialitzades de viatges. Viatgers
del Món és una ONG de turisme sostenible
i sense ànim de lucre que es va constituir l’any
2003 i que ja ha organitzat un parell de viatges a Walata.
La seva presidenta, Marga Codina, es planteja el viatge
com “una eina de desenvolupament local i una experiència
enriquidora tant per al visitant com per al visitat, tot
intentant que els impactes negatius siguin els mínims
i que el benefici econòmic romangui al territori
visitat”. D’acord amb el caràcter sostenible
del viatge, el grup no pot superar la dotzena de persones
i convé que estiguin una mica familiaritzades amb
el model solidari del viatge. |
| |
| Més
informació a: |
www.walata.org
Solidaritat UB:
www.ub.edu/solidaritat
Món-3:
www.ub.es/mon3 |
Viatgers
del món:
www.viatgersdelmon.org
News Madretierra:
www.newsmadretierra.com
Club Marco Polo:
www.clubmarcopolo.com |
|
|
|
| En tot cas, els tipus de turisme responen a
les motivacions de les persones que els practiquen. El investigadors Enric
Pol i Núria Codina (del Grup de Recerca en Psicologia Social, Ambiental
i Organitzacional de la UB) coincideixen que hi ha un turista més
“passiu”, que segueix els circuits majoritaris, i un que busca
de manera activa i intencionada on vol passar el temps de lleure i de quina
manera. “Aquest tipus de turista actiu està motivat per conèixer
aspectes culturals, experimentar temporalment sensacions i vivències
satisfactòries i més o menys noves, i interaccionar en un
medi ambient diferent del seu entorn habitual.” Segons les motivacions
que hi hagi al darrere, podem parlar de turisme esportiu, agroturisme, visitar
centres de spa, col·laborar amb ONGs en el que a vegades s’ha
qualificat de vacances solidàries, o amb les diferents activitats
que s’apleguen sota l’àmplia denominació de turisme
cultural. |
Vilafranca
del Penedès: vi, castells, i molt més...
|
| Vilafranca es perfila com una de
les destinacions turístiques preferides pels
estrangers que s’allotgen a la costa o en cases
rurals de la comarca, segons Victòria Claver,
responsable de Turisme del Patronat Municipal de
Comerç i Turisme de la població. Els
turistes que dormen als hotels i els apartaments
de la costa, hi van per visitar l’entorn natural
de la vila, amb el caràcter que li confereix
el cultiu de la vinya. |
|
Imatge del Cementiri de Vilafranca
del Penedès |
Amb
l’objectiu de dinamitzar el patrimoni històric,
enogastronòmic i territorial de la ciutat, a Vilafranca
s’organitzen activitats com ara visitar la tomba
d’Eugeni d’Ors, escoltar un concert de música
modernista després de fer una visita a edificis
d’aquest estil arquitectònic, o veure la posta
de sol des de la terrassa del campanar de la basílica
de Santa Maria.
Aquesta visita al campanar de Santa Maria s’ha convertit
en un reclam. Es fa un itinerari en grups per les diferents
dependències de la torre, en el qual destaca la
visita a sala de l’antic mecanisme del rellotge de
les campanes horàries, o l’accés als
habitacles dels monjos. Aquesta visita, que ofereix l’opció
de fer-la coincidint amb la posta de sol, finalitza en
una terrassa que hi ha al punt més alt del campanar
amb una degustació de vi o cava i la contemplació
d’unes vistes espectaculars de la ciutat. |
L'edifici de la Casa de la Vila té
una part lateral amb un estil arquitectònic gòtic
civil del segle xvi, i la façana reconstruïda
l'any 1909 és de caràcter modernista.S'organitzen
visites a l'interior de l'edifici.
|
Des de fa un any i mig, es fan rutes guiades pel cementiri
de Vilafranca a la primavera i a la tardor. “La veritat
és que la idea va sorgir després de fer
una visita al cementiri del Père Lachaise de París.
Tenim un cementiri patrimonial important i està
molt ben cuidat. Hi ha capelles i panteons de gran valor
arquitectònic, i també trobem la tomba “A
Matilde”, on reposen les restes del filòsof
Eugeni d’Ors”, explica Claver. S’hi destaca,
a més, el patrimoni vegetal del recinte, que disposa
d’una gran varietat de plantes i arbres molt interessants.
Des del Museu del Vi, que actualment està en un
procés de remodelació que suposarà
l’ampliació i modernització de les
instal·lacions, s’organitzen cursos de tast,
maridatges o interessants passejades per les vinyes. |
Efectivament,
la vinya és un dels punts forts de Vilafranca com
a reclam turístic, i el mateix succeeix amb l’activitat
castellera. Escoltar un concert de música clàssica
després d’una visita pels principals edificis
erigits a Vilafranca és una altra de les ofertes
possibles.
Des del Patronat s’afirma que encara hi ha qüestions
pendents, com ara la pernoctació a la vila; els
turistes no s’hi queden a dormir, però s’assenyala
l’èxit de les iniciatives dutes a terme. “Crec
que els turistes busquen una diferenciació de l’oferta
basada en un tracte més personalitzat que els ajudi
a interpretar les ciutats o els territoris que visiten”,
afirma Claver. |
| |
| Més
informació a: |
|
Web oficial del patronat de Turisme
www.turismevilafranca.com
Ajuntament de Vilafranca (Turisme)
93 892 03 58
|
|
|
|
|
| En el cas del turisme cultural,
aquest pot abastar més o menys àmbits en funció del
que entenguem per cultura, indica Jordi Juan, coordinador dels cursos de
postgrau en Gestió Cultural de la UB. L’impacte econòmic
(directe i indirecte) sobre la ciutat o el territori de determinat patrimoni
cultural és molt elevat, com assenyalen els estudis fets a Barcelona
i Granada pel catedràtic d’Economia de la UB Jordi Suriñach
(del Grup Anàlisi Quantitativa Regional). El turisme cultural inclouria
tant el patrimoni “tangible” d’una població, com ara
els seus monuments o museus, com l’“intangible”, per exemple
la gastronomia. També hi hauria els festivals, les celebracions tradicionals,
i fins i tot s’hi podria incloure el turisme anomenat “vivencial”,
que correspondria a conviure amb poblacions locals de l’indret que
es visita. “Per exemple, al barri novaiorquès del Bronx hi ha
organitzacions que ofereixen la possibilitat de relacionar-te amb la comunitat
hispana, i a l’Havana, a Cuba, s’ofereix el mateix al barri xinès
de la ciutat per intentar captar turisme d’aquesta potència
asiàtica”, diu Jordi Juan. |
| Amb
caravana, cavall o ruc per Sant Mateu de Bages |
| |
| Fins a l’any 1993, Joan
Planas Vilardaga tenia una explotació agrària
d’orientació bàsicament ramadera,
però també forestal i agrícola.
Criava vedells d’engreix, però una forta
baixada de preus causada per l’escàndol
en l’ús de clenbuterol va provocar que
aquest pagès tanqués les seves granges.
Segons ell mateix explica, va decidir “reorientar
l’explotació dels seus terrenys cap
a una oferta al servei del turisme, l’esbarjo
i la cultura”. |
|
Foto: Joan Planas, Paisatge i Aventura
|
Planas havia sentit a parlar d’activitats de turisme
a cavall per Europa i va pensar que oferir excursions
a cavall i caravana esdevindria un al·licient atractiu
per al visitant, perquè aleshores era una pràctica
poc coneguda a Catalunya. Així va néixer
Paisatge i Aventura SL, i la primera activitat que aquesta
entitat va posar en funcionament va ser una ruta de dos
dies que incloïa passar una nit a la caravana. Les
noves tecnologies i el fet de tenir una web l’ha
ajudat a donar-se a conèixer a la resta d’Espanya
i l’estranger i un 20% de la clientela prové
de fora de Catalunya.
Ara disposen d’una oferta extensa i molt variada
que inclou el que anomenen “Paisatge i aventura amb
caravana i cavall” i en la qual, a més de
fer una excursió amb caravana, faciliten als viatgers
una guia amb tota la informació necessària
per gaudir de l’estada: fonts, esglésies romàniques,
dades històriques i gastronòmiques i característiques
de la flora o la fauna. Són valors afegits perquè,
com diu Planas, “és una informació
imprescindible, ja que els nostres clients s’interessen
per conèixer els aspectes culturals del territori”.
|
Una altra opció
és fer una “Excursió amb carruatge
de passeig o diligència”, en la qual un carreter
acompanya el grup i fa la descripció de la ruta
explicant com era el transport dels nostres avantpassats.
En aquest cas es visita un castell i una ermita i es fa
la parada per dinar en una masia per tal de gaudir de
la gastronomia típica de la zona. Entre les activitats
menys conegudes, destaca l’excursió organitzada
amb ruc i sàrria, per als que s’estimen més
caminar. Planas assegura que “és una pràctica
poc estesa a Catalunya i que bàsicament la fan
els nostàlgics del ruc, però que a Europa
té molt d’èxit”. Des de fa dos
anys, ofereixen la possibilitat de fer una ruta de dos
dies amb una diligència, un producte ideal per
a grups de parelles, famílies o amics i, segons
assegura el responsable de Paisatge i Aventura SL, “és
una opció molt elaborada que les empreses cada
vegada sol·liciten més”.
Per tal de ser competitius tot l’any i sobreviure
a la temporada baixa de turisme, Planas ofereix, d’una
banda, carruatges antics per a festes i celebracions com
ara aniversaris, casaments o festes de carnestoltes i,
de l’altra, l’Aula d’Entorn Rural, una
sèrie d’activitats per a escolars. |
| |
| Més
informació a: |
|
Les Planes:
www.paisatgeiaventura.com
93 836 00 60
|
|
|
|
|
| Ramon Serrat, consultor turístic i professor
de l’assignatura “Noves pràctiques turístiques”
a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita
a la UB, afirma que darrere la pràctica del turisme sempre hi ha
raons o motius socials. Així doncs, si la nostra societat mostra
un interès creixent per les qüestions relacionades amb la salut
o l’estètica, això va lligat a una l’oferta de balnearis
i spas per passar-hi les vacances. I, per exemple, el pes creixent de grups
com ara els prejubilats o els anomenats singles s’ha vist com una oportunitat
per oferir nous productes turístics diferenciats. Les noves tecnologies
també són un factor que està incidint en la forma de
fer turisme. L’adquisició de viatges per Internet cada cop és
més estesa i, a més de canviar la manera en què comprem,
també està fent possible viatjar a millor preu. Aquest fenomen,
sumat una demanda “més personalitzada”, provoca, per exemple,
canvis en el paper que tenen els intermediadors. “Una agència
ha de buscar donar un valor afegit al seu producte, no pot limitar-se a
vendre bitllets com abans”, defensa Ramon Serrat. “Ara, quan viatgem,
les persones ens gastem menys en el trasllat i, en canvi, dediquem més
recursos a fer activitats al lloc de destí”, assenyala Marién
André, professora de la Facultat d’Econòmiques de la
UB i coordinadora de l’Observatori de Turisme de la Generalitat. |
| La diversificació de les pràctiques
turístiques també es pot veure des del punt de vista de com
les destinacions turístiques de llarga tradició també
troben formes de renovar la seva oferta fent que continuï sent atractiva;
i, d’altra banda, hi ha indrets que estan treballant per esdevenir
noves destinacions turístiques. |
| Turisme
arqueològic i cerimònies maies al Yucatán |
Cerimonia Maia |
| |
| Visitar el Partenó d’Atenes,
endinsar-se en una piràmide d’Egipte
o trepitjar el Colosseu de Roma són pràctiques
de turístime cultural molt consolidades.
Ara bé, el que ja no és tan habitual
és visitar, en grups molt reduïts,
alguns poblats maies, que s’escapen dels
circuits turístics, on s’estan fent
treballs arqueològics, i, a més,
entrar en contacte amb la gent autòctona
de la zona. |
|
Es tracta d’un tipus de turisme arqueològic
que té la voluntat de ser sostenible, responsable
i cultural, i que es pot practicar, per exemple, al Yucatan
i als parcs ecoarqueològics com els de Xoclán
i Dzoyilá, a Mèxic.
Fomentar aquesta pràctica turística és
un dels objectius d’un programa que vol assegurar
la conservació del patrimoni i promoure el desenvolupament
local del territori. S’impulsa conjuntament des de
l’Ajuntament de Mérida (Yucatan, Mèxic)
i els grups de recerca de la UB Seminari d’Estudis
i Recerques Prehistòriques i Cultura i Continguts
Digitals: Aspectes Documentals, Polítics i Econòmics.
Els viatgers que es desplacen a Mérida poden fer-hi
un circuit, en grups d’un màxim de deu persones,
al llarg del qual se’ls mostra la situació
actual i la proposta de futur i, a més, tenen l’oportunitat
de gaudir d’altres llocs del Yucatan completament
recuperats. D’altra banda, a Xoclán s’hi
fan demostracions de cerimònies religioses maies
(com ara una boda tradicional) sota el guiatge de sacerdots
ancians que expliquen als turistes com viuen ara la seva
religió i com l’han viscuda de manera amagada
durant tots els anys que ha durat la Inquisició
i les persecucions contra les manifestacions culturals
indígenes. Això forma part d’un projecte
amb finançament de l’Agència Espanyola
de Cooperació al Desenvolupament, el Ministeri
de Cultura i l’AGAUR de la Generalitat.
Segons explica Jordi Juan, professor de la UB i coordinador
del Programa de Postgrau en Gestió Cultural i Turisme
Cultural (www.ub.edu/cultural/indexcat.htm), “el
visitant se sent partícip de la màgia de
l’arqueologia i, a banda de relacionar-se amb les
restes arqueològiques, es relaciona amb la gent
autòctona i coneix en primera persona les seves
formes de vida. A més, un dels aspectes més
atractius és que, sovint, hi ha arqueòlegs
treballant a la zona i ells mateixos poden explicar el
que s’hi fa”. |
| |
| Més
informació a: |
|
http://www.arqueotur.org/
http://www.orbitur.com.mx
http://pgcdes.ird.ub.es/gc/temas/arqueoturismo.jsp
(hi trobareu informació i articles sobre arqueoturisme)
|
|
|
|
|
| El catedràtic López Palomeque
parla d’un procés de “turistificació” en el
conjunt del territori català. Si bé l’allotjament per
als turistes està concentrat al litoral, s’incorporen a l’oferta
indrets propers a la costa als quals es pot fer una visita d’un dia,
com també espais del mateix litoral que tradicionalment han quedat
més al marge de l’activitat turística. Es tracta que
persones que fan nit en els allotjaments de costa dediquin un dia a visitar
indrets atractius i més o menys propers al litoral com ara Montserrat,
Poblet, Girona o Barcelona, que seria el producte estrella que s’incorporaria
a aquesta oferta. Paral·lelament, hi ha un procés de “posar
en valor turístic” indrets i productes del territori d’interior
i que el turisme esdevingui una renda complementària de les procedents
d’activitats agràries. Jaume Font, subdirector general de Turisme
de la Generalitat i professor de Geografia de la UB, afirma que “cal
posar en valor el territori català amb els seus recursos tangibles
i intangibles”, i també que els catalans no ens adonem de la
riquesa i la potencialitat del país. Aquest procés de “posar
en valor” implica utilitzar els recursos del territori (gastronòmics,
de paisatge, de tradicions locals, etc.) que poden ser atractius per a un
turista. La professora de la UB Belén Gómez, experta en la
relació entre turisme i clima, explica l’exemple de la població
de Tarifa, que a partir dels anys noranta ha tingut un gran increment del
turisme quan ha aprofitat el fort vent d’aquest indret geogràfic
per promoure-hi la pràctica del surf de vela i altres esports. Un
element com ara el vent, que tradicionalment havia perjudicat aquest municipi
pel que feia al turisme, ara ha estat posat en valor. |
| Arribarem a “turistificar-ho”
gairebé tot? L’antropòleg Llorenç Prats, que imparteix
l’assignatura d’Antropologia de l’oci i el turisme a la Facultat
de Geografia i Història, assenyala que cal analitzar també
els impactes negatius del turisme quan aquest s’inicia o s’intensifica
en un indret determinat. Núria Codina i Enric Pol indiquen, d’altra
banda, que hi ha una paradoxa: “El turisme fa desaparèixer allò
que fa el lloc atractiu, sigui el paisatge, la gastronomia, els productes
naturals, i els estils de vida en el cas de l’occidentalització
de determinades poblacions. Aquest procés és compensable amb
la creació d’un valor simbòlic de l’indret en qüestió
i de bons serveis orientats a l’oci.” |
De
safari per
Barcelona |
|
ElMamut del parc de la Ciutadella |
¿Sabíeu
que Barcelona es va avançar a Steven Spielberg
i ja al principi del segle xx es volia fer un Jurassic
Park a la capital catalana? Aquesta és una de les
moltes informacions que reben els participants dels safaris
urbans culturals que organitza l’empresa Ciencia
y Aventura. Ja no cal anar a l’Àfrica per
explorar els orígens de la nostra espècie.
Ciencia y Aventura, que també té una important
oferta de safaris al continent africà, es dedica
a l’organització i la logística de
safaris urbans per Barcelona adreçats a particulars
o empreses que ho sol·licitin, siguin catalans
o estrangers. |
.La iniciativa de traslladar
els safaris —tradicionalment a l’Àfrica—
cap a àmbits urbans va sorgir ara fa tres anys.
El safari urbà que més adeptes té
és el que es fa al parc de la Ciutadella i s’anomena
“A la recerca dels nostres orígens”.
“Es tracta d’indagar sobre els orígens
de l’home a partir de les institucions i edificis
que hi ha al parc de la Ciutadella i, alhora, reivindicar
el patrimoni museístic que tenim a Catalunya”,
explica Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista
i guia d’expedicions, que està al capdavant
de Ciencia y Aventura i és fundador i director
d’Homínid - Grup d’Orígens Humans
PCB-UB. L’expedició viatja des del creacionisme,
simbolitzat per la capella Castrense (projectada al segle
xviii per l’arquitecte i enginyer Prosper de Verboom
i dirigida pel també enginyer Alexandre de Rez),
a l’evolucionisme de Charles Darwin, que s’explica
durant la darrera parada al Museu de Ciències Naturals.
En el decurs de les quatre hores que dura el safari, hi
ha una aturada obligada davant del Palau del Parlament,
que contextualitza l’expedició sociopolíticament.
També es dedica un temps a l’estàtua
del Mamut de formigó, de tres metres i mig d’alçada
per cinc i mig de llargada, i a l’explicació
de com al començament del segle xx es va voler
recrear un Jurassic Park, del qual, finalment, només
van erigir l’animal que avui conserva el parc. L’expedició
travessa el jardí botànic per arribar al
Museu de Geologia i fa parada als llocs concrets que destaca
el guia. Finalment, s’endinsa al Museu de Ciències
Naturals, i és aquí on s’explica als
viatgers la teoria de l’evolució de Charles
Darwin. Gairebé cada dia, en acabar el safari sorgeix
algun debat, que, tot sovint, s’allarga a través
de correspondència per Internet.
Ciencia y Aventura s’està plantejant oferir
la possibilitat de fer aquests safaris en ciutats de l’estranger
com ara Londres o Nova York, com també fer safaris
“rurals” en parcs arqueològics, pels
voltants de Banyoles o en altres punts d’interès,
sempre des de la perspectiva de les ciències naturals.
Les possibilitats són infinites, però el
lema sempre és el mateix: “Cal recuperar la
figura del guia d’expedicions, defugir del coneixement
enciclopèdic i fer que l’expedicionari abandoni
el rol d’espectador passiu per ocupar un rol actiu.”
|
I
per als amants de la ciència
Passejades per la Barcelona científica,
de Xavier Duran i Mercè Piqueras, editat
per l’Ajuntament de Barcelona el 2002. |
 |
| Passejades per la
Barcelona científica és una guia
no convencional de la ciutat que pretén acostar
al lector els aspectes científics i tecnològics
de Barcelona, que tenim tan a l’abast però
alhora tan oblidats. Els edificis, els monuments,
els museus i els seus continguts són vistos
des de la perspectiva científica i s’hi
proposen itineraris per indrets com ara la Rambla,
Montjuïc, el passeig Marítim o els jardins
de la ciutat, entre d’altres. |
|
| Més
informació a: |
Ciencia y Aventura:
www.cienciayaventura.com
Jordi Serrallonga: jserrallonga@cienciayaventura.com
609 713 605 / 93 237 86 36 |
|
|
|
| |
|
i a la UB...
|
A continuació us diem alguns dels centres i ensenyaments a
la UB vinculats amb el tema d’aquest reportatge
|
|
Geografia i Història
Aquesta Facultat, junt amb la Facultat
de Filosofia, estrena el proper inici de curs 2006-2007 la
nova seu al carrer Montalegre, 6-8 i carrer Ramalleres, 19-25,
de la qual podeu trobar informació a la pàgina
29 d’aquest número de la revista. Entre altres
ensenyaments, s’imparteix la llicenciatura de Geografia,
un títol homologat de primer i segon cicles. Entre
els seus continguts bàsics hi ha Geografia d’Espanya
i Catalunya; d’Europa; Geografia física; Geografia
humana; Tècniques en geografia; Ordenació del
territori, i Teoria i mètodes de la geografia.
Més informació sobre la Facultat, a: http://www.ub.edu/facgh/gh.htm.
|
 |
|
|
|
Escola Universitària d’Hoteleria
i Turisme CETT (EUHT CETT)
Centre adscrit a la UB, imparteix la Diplomatura
en Turisme, amb dos itineraris: Direcció hotelera i Direcció
en turisme, viatges i oci.
El Grup CETT és un complex de formació turístico-hotelera
que integra en un mateix espai un centre de formació, un
hotel (Hotel Alimara****), una agència de viatges (Viatges
Century) i una consultoria (CETT Consultors).
www.cett.es
cett@cett.es
Av. Can Marcet, 36-38
08035 Barcelona
Tel.: 93 428 07 77
Fax: 93 428 67 77
|
 |
|
Ciències Econòmiques
i Empresarials
Facultat av. Diagonal, 690. 08034 Barcelona
Tel.: 934 024 301. www.ub.edu/economiq/ |
|
Facultat de Psicologia
Edifici de Ponent. Pg. Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona
Telèfon: 933 125 009 http://www.ub.edu/psicologia/ |
|
|
 |
|
|
|
