reportatge

Què feu aquestes vacances? Text: Núria Quintana i Patrícia Lainz
Noves activitats i territoris s’incorporen a l’oferta turística i la diversifiquen
Heu estiuejat des de petits en poblets de costa? Heu visitat les principals capitals europees i pujat a la torre Eiffel? Heu fotografiat el Big Ben? Si la vostra resposta a aquestes preguntes i a d’altres de semblants és que sí, vol dir que potser per a les vostres vacances busqueu alguna cosa diferent. El consumidor sembla que tendeix a uns hàbits més individualitzats i “sofisticats” a l’hora d’adquirir productes, també els turístics. Algunes destinacions, doncs, intenten fer més atractiva la seva oferta i incorporen activitats que donin un valor afegit a l’indret. No es tracta simplement d’anar a un lloc, sinó, un cop allà, de fer-hi alguna activitat que enriqueixi i diferenciï el viatge. És a dir, la pregunta més adient no seria tant “On vas aquest estiu?”, com “Què fas aquestes vacances?”
La gran majoria de l’activitat turística continua donant-se en el que podríem anomenar “circuits tradicionals”, el que s’anomena turisme de sol i platja. El professor d’Antropologia de la UB Llorenç Prats assenyala que, “si bé poden apuntar altres formes de turisme, aquestes no canvien la tendència general”. En el cas de Catalunya, per exemple, “l’eix litoral concentra més de tres quartes parts del negoci turístic”, com explica Francisco López Palomeque, catedràtic de Geografia de la UB. Ara bé, el mateix catedràtic assenyala l’existència de l’anomenat “turisme postfordista”, és a dir, un turisme no “de producció en cadena” que ofereixi productes més segmentats i no estandarditzats.
En tot cas, els tipus de turisme responen a les motivacions de les persones que els practiquen. El investigadors Enric Pol i Núria Codina (del Grup de Recerca en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacional de la UB) coincideixen que hi ha un turista més “passiu”, que segueix els circuits majoritaris, i un que busca de manera activa i intencionada on vol passar el temps de lleure i de quina manera. “Aquest tipus de turista actiu està motivat per conèixer aspectes culturals, experimentar temporalment sensacions i vivències satisfactòries i més o menys noves, i interaccionar en un medi ambient diferent del seu entorn habitual.” Segons les motivacions que hi hagi al darrere, podem parlar de turisme esportiu, agroturisme, visitar centres de spa, col·laborar amb ONGs en el que a vegades s’ha qualificat de vacances solidàries, o amb les diferents activitats que s’apleguen sota l’àmplia denominació de turisme cultural.
En el cas del turisme cultural, aquest pot abastar més o menys àmbits en funció del que entenguem per cultura, indica Jordi Juan, coordinador dels cursos de postgrau en Gestió Cultural de la UB. L’impacte econòmic (directe i indirecte) sobre la ciutat o el territori de determinat patrimoni cultural és molt elevat, com assenyalen els estudis fets a Barcelona i Granada pel catedràtic d’Economia de la UB Jordi Suriñach (del Grup Anàlisi Quantitativa Regional). El turisme cultural inclouria tant el patrimoni “tangible” d’una població, com ara els seus monuments o museus, com l’“intangible”, per exemple la gastronomia. També hi hauria els festivals, les celebracions tradicionals, i fins i tot s’hi podria incloure el turisme anomenat “vivencial”, que correspondria a conviure amb poblacions locals de l’indret que es visita. “Per exemple, al barri novaiorquès del Bronx hi ha organitzacions que ofereixen la possibilitat de relacionar-te amb la comunitat hispana, i a l’Havana, a Cuba, s’ofereix el mateix al barri xinès de la ciutat per intentar captar turisme d’aquesta potència asiàtica”, diu Jordi Juan.
Ramon Serrat, consultor turístic i professor de l’assignatura “Noves pràctiques turístiques” a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la UB, afirma que darrere la pràctica del turisme sempre hi ha raons o motius socials. Així doncs, si la nostra societat mostra un interès creixent per les qüestions relacionades amb la salut o l’estètica, això va lligat a una l’oferta de balnearis i spas per passar-hi les vacances. I, per exemple, el pes creixent de grups com ara els prejubilats o els anomenats singles s’ha vist com una oportunitat per oferir nous productes turístics diferenciats. Les noves tecnologies també són un factor que està incidint en la forma de fer turisme. L’adquisició de viatges per Internet cada cop és més estesa i, a més de canviar la manera en què comprem, també està fent possible viatjar a millor preu. Aquest fenomen, sumat una demanda “més personalitzada”, provoca, per exemple, canvis en el paper que tenen els intermediadors. “Una agència ha de buscar donar un valor afegit al seu producte, no pot limitar-se a vendre bitllets com abans”, defensa Ramon Serrat. “Ara, quan viatgem, les persones ens gastem menys en el trasllat i, en canvi, dediquem més recursos a fer activitats al lloc de destí”, assenyala Marién André, professora de la Facultat d’Econòmiques de la UB i coordinadora de l’Observatori de Turisme de la Generalitat.
La diversificació de les pràctiques turístiques també es pot veure des del punt de vista de com les destinacions turístiques de llarga tradició també troben formes de renovar la seva oferta fent que continuï sent atractiva; i, d’altra banda, hi ha indrets que estan treballant per esdevenir noves destinacions turístiques.
El catedràtic López Palomeque parla d’un procés de “turistificació” en el conjunt del territori català. Si bé l’allotjament per als turistes està concentrat al litoral, s’incorporen a l’oferta indrets propers a la costa als quals es pot fer una visita d’un dia, com també espais del mateix litoral que tradicionalment han quedat més al marge de l’activitat turística. Es tracta que persones que fan nit en els allotjaments de costa dediquin un dia a visitar indrets atractius i més o menys propers al litoral com ara Montserrat, Poblet, Girona o Barcelona, que seria el producte estrella que s’incorporaria a aquesta oferta. Paral·lelament, hi ha un procés de “posar en valor turístic” indrets i productes del territori d’interior i que el turisme esdevingui una renda complementària de les procedents d’activitats agràries. Jaume Font, subdirector general de Turisme de la Generalitat i professor de Geografia de la UB, afirma que “cal posar en valor el territori català amb els seus recursos tangibles i intangibles”, i també que els catalans no ens adonem de la riquesa i la potencialitat del país. Aquest procés de “posar en valor” implica utilitzar els recursos del territori (gastronòmics, de paisatge, de tradicions locals, etc.) que poden ser atractius per a un turista. La professora de la UB Belén Gómez, experta en la relació entre turisme i clima, explica l’exemple de la població de Tarifa, que a partir dels anys noranta ha tingut un gran increment del turisme quan ha aprofitat el fort vent d’aquest indret geogràfic per promoure-hi la pràctica del surf de vela i altres esports. Un element com ara el vent, que tradicionalment havia perjudicat aquest municipi pel que feia al turisme, ara ha estat posat en valor.
Arribarem a “turistificar-ho” gairebé tot? L’antropòleg Llorenç Prats, que imparteix l’assignatura d’Antropologia de l’oci i el turisme a la Facultat de Geografia i Història, assenyala que cal analitzar també els impactes negatius del turisme quan aquest s’inicia o s’intensifica en un indret determinat. Núria Codina i Enric Pol indiquen, d’altra banda, que hi ha una paradoxa: “El turisme fa desaparèixer allò que fa el lloc atractiu, sigui el paisatge, la gastronomia, els productes naturals, i els estils de vida en el cas de l’occidentalització de determinades poblacions. Aquest procés és compensable amb la creació d’un valor simbòlic de l’indret en qüestió i de bons serveis orientats a l’oci.”
Walata, cultura i desenvolupament Dormir al desert, conèixer la riquesa artística d’una ciutat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco i fer-ho de la mà de la població local. Aquests són alguns components de l’oferta turística a la ciutat mauritana de Walata, dins un projecte de cooperació dut a terme per les fundacions Solidaritat UB i Món-3, i finançat per l’Agència Espa-nyola de Cooperació Internacional, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona. Els turistes que viatgin a Walata poden fer itineraris guiats pels habitatges de la ciutat, que destaquen per la seva bellesa i els esgrafiats que ornamenten les cases; visitar el museu etnogràfic i la biblioteca (amb manuscrits del segle xiii al xvi); seguir rutes amb camell pels voltants de la ciutat; o comprar peces d’artesania i ceràmica úniques fetes per les dones de la població, uns productes que només es poden adquirir allà, atès que per la seva fragilitat encara no es comercialitzen fora de Walata. Aquesta ciutat va ser centre neuràlgic del comerç transsaharià del segle xiii al xvi i punt de contacte entre les civilitzacions àrab, amaziga (berber) i negra. A més, en els seu entorn hi ha una gran varietat de paisatges on s’emplacen restes neolítiques i medievals, grutes i oasis. Tots aquests factors van ser determinants a l’hora de decidir potenciar Walata com a destí turístic dins un projecte de cooperació per tal de recuperar i promoure el seu patrimoni històric i cultural i transformar-lo en factor visible de desenvolupament econòmic i social, tot reforçant la identitat de la comunitat walatana. Esther Gil dirigeix el projecte, que té, principalment, quatre eixos d’actuació. En primer lloc, i en interdependència amb els altres, la promoció del turisme organitzat a la zona. En segon lloc, amb la finalitat de rehabilitar el nucli urbà i l’arquitectura, s’hi fan múltiples treballs de restauració. En tercer lloc, la creació de la cooperativa agrícola. Per últim, la revalorització del patrimoni cultural, la creació del museu local i la restitució del patrimoni arqueològic local. Les estades a Walata ja formen part de l’oferta fixa d’agències especialitzades de viatges. Viatgers del Món és una ONG de turisme sostenible i sense ànim de lucre que es va constituir l’any 2003 i que ja ha organitzat un parell de viatges a Walata. La seva presidenta, Marga Codina, es planteja el viatge com “una eina de desenvolupament local i una experiència enriquidora tant per al visitant com per al visitat, tot intentant que els impactes negatius siguin els mínims i que el benefici econòmic romangui al territori visitat”. D’acord amb el caràcter sostenible del viatge, el grup no pot superar la dotzena de persones i convé que estiguin una mica familiaritzades amb el model solidari del viatge. Més informació a: www.walata.org Solidaritat UB: www.ub.edu/solidaritat Món-3: www.ub.es/mon3 Viatgers del món: www.viatgersdelmon.org News Madretierra: www.newsmadretierra.com Club Marco Polo: www.clubmarcopolo.com
Vilafranca del Penedès: vi, castells, i molt més... Vilafranca es perfila com una de les destinacions turístiques preferides pels estrangers que s’allotgen a la costa o en cases rurals de la comarca, segons Victòria Claver, responsable de Turisme del Patronat Municipal de Comerç i Turisme de la població. Els turistes que dormen als hotels i els apartaments de la costa, hi van per visitar l’entorn natural de la vila, amb el caràcter que li confereix el cultiu de la vinya. Amb l’objectiu de dinamitzar el patrimoni històric, enogastronòmic i territorial de la ciutat, a Vilafranca s’organitzen activitats com ara visitar la tomba d’Eugeni d’Ors, escoltar un concert de música modernista després de fer una visita a edificis d’aquest estil arquitectònic, o veure la posta de sol des de la terrassa del campanar de la basílica de Santa Maria. Aquesta visita al campanar de Santa Maria s’ha convertit en un reclam. Es fa un itinerari en grups per les diferents dependències de la torre, en el qual destaca la visita a sala de l’antic mecanisme del rellotge de les campanes horàries, o l’accés als habitacles dels monjos. Aquesta visita, que ofereix l’opció de fer-la coincidint amb la posta de sol, finalitza en una terrassa que hi ha al punt més alt del campanar amb una degustació de vi o cava i la contemplació d’unes vistes espectaculars de la ciutat. Des de fa un any i mig, es fan rutes guiades pel cementiri de Vilafranca a la primavera i a la tardor. “La veritat és que la idea va sorgir després de fer una visita al cementiri del Père Lachaise de París. Tenim un cementiri patrimonial important i està molt ben cuidat. Hi ha capelles i panteons de gran valor arquitectònic, i també trobem la tomba “A Matilde”, on reposen les restes del filòsof Eugeni d’Ors”, explica Claver. S’hi destaca, a més, el patrimoni vegetal del recinte, que disposa d’una gran varietat de plantes i arbres molt interessants. Des del Museu del Vi, que actualment està en un procés de remodelació que suposarà l’ampliació i modernització de les instal·lacions, s’organitzen cursos de tast, maridatges o interessants passejades per les vinyes. Efectivament, la vinya és un dels punts forts de Vilafranca com a reclam turístic, i el mateix succeeix amb l’activitat castellera. Escoltar un concert de música clàssica després d’una visita pels principals edificis erigits a Vilafranca és una altra de les ofertes possibles. Des del Patronat s’afirma que encara hi ha qüestions pendents, com ara la pernoctació a la vila; els turistes no s’hi queden a dormir, però s’assenyala l’èxit de les iniciatives dutes a terme. “Crec que els turistes busquen una diferenciació de l’oferta basada en un tracte més personalitzat que els ajudi a interpretar les ciutats o els territoris que visiten”, afirma Claver. Més informació a: Web oficial del patronat de Turisme www.turismevilafranca.com Ajuntament de Vilafranca (Turisme) 93 892 03 58
Amb caravana, cavall o ruc per Sant Mateu de Bages Fins a l’any 1993, Joan Planas Vilardaga tenia una explotació agrària d’orientació bàsicament ramadera, però també forestal i agrícola. Criava vedells d’engreix, però una forta baixada de preus causada per l’escàndol en l’ús de clenbuterol va provocar que aquest pagès tanqués les seves granges. Segons ell mateix explica, va decidir “reorientar l’explotació dels seus terrenys cap a una oferta al servei del turisme, l’esbarjo i la cultura”. Planas havia sentit a parlar d’activitats de turisme a cavall per Europa i va pensar que oferir excursions a cavall i caravana esdevindria un al·licient atractiu per al visitant, perquè aleshores era una pràctica poc coneguda a Catalunya. Així va néixer Paisatge i Aventura SL, i la primera activitat que aquesta entitat va posar en funcionament va ser una ruta de dos dies que incloïa passar una nit a la caravana. Les noves tecnologies i el fet de tenir una web l’ha ajudat a donar-se a conèixer a la resta d’Espanya i l’estranger i un 20% de la clientela prové de fora de Catalunya. Ara disposen d’una oferta extensa i molt variada que inclou el que anomenen “Paisatge i aventura amb caravana i cavall” i en la qual, a més de fer una excursió amb caravana, faciliten als viatgers una guia amb tota la informació necessària per gaudir de l’estada: fonts, esglésies romàniques, dades històriques i gastronòmiques i característiques de la flora o la fauna. Són valors afegits perquè, com diu Planas, “és una informació imprescindible, ja que els nostres clients s’interessen per conèixer els aspectes culturals del territori”. Una altra opció és fer una “Excursió amb carruatge de passeig o diligència”, en la qual un carreter acompanya el grup i fa la descripció de la ruta explicant com era el transport dels nostres avantpassats. En aquest cas es visita un castell i una ermita i es fa la parada per dinar en una masia per tal de gaudir de la gastronomia típica de la zona. Entre les activitats menys conegudes, destaca l’excursió organitzada amb ruc i sàrria, per als que s’estimen més caminar. Planas assegura que “és una pràctica poc estesa a Catalunya i que bàsicament la fan els nostàlgics del ruc, però que a Europa té molt d’èxit”. Des de fa dos anys, ofereixen la possibilitat de fer una ruta de dos dies amb una diligència, un producte ideal per a grups de parelles, famílies o amics i, segons assegura el responsable de Paisatge i Aventura SL, “és una opció molt elaborada que les empreses cada vegada sol·liciten més”. Per tal de ser competitius tot l’any i sobreviure a la temporada baixa de turisme, Planas ofereix, d’una banda, carruatges antics per a festes i celebracions com ara aniversaris, casaments o festes de carnestoltes i, de l’altra, l’Aula d’Entorn Rural, una sèrie d’activitats per a escolars. Més informació a: Les Planes: www.paisatgeiaventura.com 93 836 00 60
Turisme arqueològic i cerimònies maies al Yucatán Visitar el Partenó d’Atenes, endinsar-se en una piràmide d’Egipte o trepitjar el Colosseu de Roma són pràctiques de turístime cultural molt consolidades. Ara bé, el que ja no és tan habitual és visitar, en grups molt reduïts, alguns poblats maies, que s’escapen dels circuits turístics, on s’estan fent treballs arqueològics, i, a més, entrar en contacte amb la gent autòctona de la zona. Es tracta d’un tipus de turisme arqueològic que té la voluntat de ser sostenible, responsable i cultural, i que es pot practicar, per exemple, al Yucatan i als parcs ecoarqueològics com els de Xoclán i Dzoyilá, a Mèxic. Fomentar aquesta pràctica turística és un dels objectius d’un programa que vol assegurar la conservació del patrimoni i promoure el desenvolupament local del territori. S’impulsa conjuntament des de l’Ajuntament de Mérida (Yucatan, Mèxic) i els grups de recerca de la UB Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i Cultura i Continguts Digitals: Aspectes Documentals, Polítics i Econòmics. Els viatgers que es desplacen a Mérida poden fer-hi un circuit, en grups d’un màxim de deu persones, al llarg del qual se’ls mostra la situació actual i la proposta de futur i, a més, tenen l’oportunitat de gaudir d’altres llocs del Yucatan completament recuperats. D’altra banda, a Xoclán s’hi fan demostracions de cerimònies religioses maies (com ara una boda tradicional) sota el guiatge de sacerdots ancians que expliquen als turistes com viuen ara la seva religió i com l’han viscuda de manera amagada durant tots els anys que ha durat la Inquisició i les persecucions contra les manifestacions culturals indígenes. Això forma part d’un projecte amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament, el Ministeri de Cultura i l’AGAUR de la Generalitat. Segons explica Jordi Juan, professor de la UB i coordinador del Programa de Postgrau en Gestió Cultural i Turisme Cultural (www.ub.edu/cultural/indexcat.htm), “el visitant se sent partícip de la màgia de l’arqueologia i, a banda de relacionar-se amb les restes arqueològiques, es relaciona amb la gent autòctona i coneix en primera persona les seves formes de vida. A més, un dels aspectes més atractius és que, sovint, hi ha arqueòlegs treballant a la zona i ells mateixos poden explicar el que s’hi fa”. Més informació a: http://www.arqueotur.org/ http://www.orbitur.com.mx http://pgcdes.ird.ub.es/gc/temas/arqueoturismo.jsp (hi trobareu informació i articles sobre arqueoturisme)
De safari per Barcelona ¿Sabíeu que Barcelona es va avançar a Steven Spielberg i ja al principi del segle xx es volia fer un Jurassic Park a la capital catalana? Aquesta és una de les moltes informacions que reben els participants dels safaris urbans culturals que organitza l’empresa Ciencia y Aventura. Ja no cal anar a l’Àfrica per explorar els orígens de la nostra espècie. Ciencia y Aventura, que també té una important oferta de safaris al continent africà, es dedica a l’organització i la logística de safaris urbans per Barcelona adreçats a particulars o empreses que ho sol·licitin, siguin catalans o estrangers. .La iniciativa de traslladar els safaris —tradicionalment a l’Àfrica— cap a àmbits urbans va sorgir ara fa tres anys. El safari urbà que més adeptes té és el que es fa al parc de la Ciutadella i s’anomena “A la recerca dels nostres orígens”. “Es tracta d’indagar sobre els orígens de l’home a partir de les institucions i edificis que hi ha al parc de la Ciutadella i, alhora, reivindicar el patrimoni museístic que tenim a Catalunya”, explica Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions, que està al capdavant de Ciencia y Aventura i és fundador i director d’Homínid - Grup d’Orígens Humans PCB-UB. L’expedició viatja des del creacionisme, simbolitzat per la capella Castrense (projectada al segle xviii per l’arquitecte i enginyer Prosper de Verboom i dirigida pel també enginyer Alexandre de Rez), a l’evolucionisme de Charles Darwin, que s’explica durant la darrera parada al Museu de Ciències Naturals. En el decurs de les quatre hores que dura el safari, hi ha una aturada obligada davant del Palau del Parlament, que contextualitza l’expedició sociopolíticament. També es dedica un temps a l’estàtua del Mamut de formigó, de tres metres i mig d’alçada per cinc i mig de llargada, i a l’explicació de com al començament del segle xx es va voler recrear un Jurassic Park, del qual, finalment, només van erigir l’animal que avui conserva el parc. L’expedició travessa el jardí botànic per arribar al Museu de Geologia i fa parada als llocs concrets que destaca el guia. Finalment, s’endinsa al Museu de Ciències Naturals, i és aquí on s’explica als viatgers la teoria de l’evolució de Charles Darwin. Gairebé cada dia, en acabar el safari sorgeix algun debat, que, tot sovint, s’allarga a través de correspondència per Internet. Ciencia y Aventura s’està plantejant oferir la possibilitat de fer aquests safaris en ciutats de l’estranger com ara Londres o Nova York, com també fer safaris “rurals” en parcs arqueològics, pels voltants de Banyoles o en altres punts d’interès, sempre des de la perspectiva de les ciències naturals. Les possibilitats són infinites, però el lema sempre és el mateix: “Cal recuperar la figura del guia d’expedicions, defugir del coneixement enciclopèdic i fer que l’expedicionari abandoni el rol d’espectador passiu per ocupar un rol actiu.” I per als amants de la ciència Passejades per la Barcelona científica, de Xavier Duran i Mercè Piqueras, editat per l’Ajuntament de Barcelona el 2002. Passejades per la Barcelona científica és una guia no convencional de la ciutat que pretén acostar al lector els aspectes científics i tecnològics de Barcelona, que tenim tan a l’abast però alhora tan oblidats. Els edificis, els monuments, els museus i els seus continguts són vistos des de la perspectiva científica i s’hi proposen itineraris per indrets com ara la Rambla, Montjuïc, el passeig Marítim o els jardins de la ciutat, entre d’altres. Més informació a: Ciencia y Aventura: www.cienciayaventura.com Jordi Serrallonga: jserrallonga@cienciayaventura.com 609 713 605 / 93 237 86 36
i a la UB...
A continuació us diem alguns dels centres i ensenyaments a la UB vinculats amb el tema d’aquest reportatge
Geografia i Història Aquesta Facultat, junt amb la Facultat de Filosofia, estrena el proper inici de curs 2006-2007 la nova seu al carrer Montalegre, 6-8 i carrer Ramalleres, 19-25, de la qual podeu trobar informació a la pàgina 29 d’aquest número de la revista. Entre altres ensenyaments, s’imparteix la llicenciatura de Geografia, un títol homologat de primer i segon cicles. Entre els seus continguts bàsics hi ha Geografia d’Espanya i Catalunya; d’Europa; Geografia física; Geografia humana; Tècniques en geografia; Ordenació del territori, i Teoria i mètodes de la geografia. Més informació sobre la Facultat, a: http://www.ub.edu/facgh/gh.htm.
Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (EUHT CETT) Centre adscrit a la UB, imparteix la Diplomatura en Turisme, amb dos itineraris: Direcció hotelera i Direcció en turisme, viatges i oci. El Grup CETT és un complex de formació turístico-hotelera que integra en un mateix espai un centre de formació, un hotel (Hotel Alimara****), una agència de viatges (Viatges Century) i una consultoria (CETT Consultors). www.cett.es cett@cett.es Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 Fax: 93 428 67 77
Ciències Econòmiques i Empresarials Facultat av. Diagonal, 690. 08034 Barcelona Tel.: 934 024 301. www.ub.edu/economiq/
Facultat de Psicologia Edifici de Ponent. Pg. Vall d’Hebron, 171 08035 Barcelona Telèfon: 933 125 009 http://www.ub.edu/psicologia/
Màsters i postgraus Entre els màsters i postgraus que ofereix la UB n’hi diversos vinculats al món del turisme. Podeu trobar tota l’oferta d’aquests ensenyaments a l’adreça web www.giga.ub.edu/acad/npost/pub/ i http://www.ub.edu/acad/eees/