| María Casado rep la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB | |||||
| María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha estat distingida per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) amb la concessió de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB. La creació d’aquesta Càtedra suposa un reconeixement internacional tant a María Casado com a l’activitat que desenvolupa l’Observatori de Bioètica i Dret, que duu a terme una línia de recerca i transferència de coneixement pluridisciplinària entorn de les implicacions ètiques, socials i jurídiques de la biotecnologia i la biomedicina. La finalitat de les càtedres UNESCO és enfortir la cooperació interuniversitària. Segons consta en el conveni signat entre la UNESCO i la UB, la Càtedra de Bioètica de la UB té com a finalitat contribuir –en l’àmbit de la reflexió universal sobre els drets humans– a un debat global, plural i pluridisciplinari sobre els principis i camps d’estudi de la bioètica, fomentar un sistema integrat d’activitats d’investigació, formació i divulgació en l’àmbit de la bioètica, com també facilitar la col·laboració entre investigadors d’alt nivell i professors de reconegut prestigi d’universitats i institucions d’ensenyament superior. Un altre dels objectius és afavorir la transferència a països en desenvolupament de l’experiència adquirida per l’Observatori. |
 |
||||
|
|||||
| Antoni Maria Badia i Margarit, president d’honor del Claustre de Doctors | |||||
L’Assemblea del Claustre de Doctors de la UB ha acordat el nomenament del catedràtic Antoni Maria Badia i Margarit com a president honorari del Claustre de Doctors. Amb aquesta distinció, que s’atorga per primera vegada, es pretén reconèixer la contribució a la Universitat per part d’aquest catedràtic, primer rector de la UB en l’etapa democràtica. |
 (2).jpg) |
||||
|
|||||
| El governador del Banc d’Espanya analitza a la UB els desequilibris econòmics | |||||
«Les famílies no pregunten tant sobre el tipus d’interès, que només afecta un 30 o 40 %, sinó sobre si els seus fills, els seus parents o els seus amics estan treballant raonablement», va declarar el governador del Banc d’Espanya, Miguel Fernández Ordoñez, en una conferència que va tenir lloc al Paranimf de l’Edifici Històric el passat 17 de maig. També va fer referència a la salut de l’economia mundial, «que està vivint el moment més dolç que pot somiar un economista», però que pateix alguns desequilibris, entre els quals, el fet de sobrevalorar en ocasions els actius financers, especialment de les borses. |
 |
||||
|
|||||
| Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988, i l’astrofísic Félix Mirabel a la presentació de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB | |||||
| Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988 pels treballs que van conduir al descobriment del neutrí muònic, i l’astrofísic Félix Mirabel, director científic i representant de l’Observatori Europeu Austral (ESO) de Xile, van participar en l’acte de presentació del nou Institut de Ciències del Cosmos de la UB que va tenir lloc el passat mes de maig a l’Aula Magna de les facultats de Física i Química. Van assistir-hi també els vicerectors de Recerca, Marçal Pastor-Anglada, i d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca, Josep Samitier, i el director i subdirector del nou Institut, que, són, respectivament, el professor Domènec Espriu i el professor Jordi Torra de la Facultat de Física. L’Institut de Ciències del Cosmos (ICC) és un centre de recerca d’àmbit universitari creat en el si de la UB per potenciar el protagonisme dels equips investigadors davant dels reptes científics del futur en l’estudi de la física del cosmos i per dotar-los d’una major visibilitat i projecció internacionals en projectes d’avantguarda científica. L’Institut abasta dues seccions: Astrofísica i Ciències de l’Espai i Física Nuclear, de Partícules i Gravitació, i agrupa bona part dels professors i investigadors del departaments d’Astronomia i Meteorologia; d’Estructura i Constituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador d’altres facultats. L’ICC, que actualment és una unitat associada del CSIC, pretén ser l’instrument que reforci la presència de la UB a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i que potenciï alhora la participació de la Universitat en grans projectes europeus en el marc de la física del microcosmos i l’astrofísica, en especial, els que requereixen l’ús de grans infraestructures científiques o instal·lacions singulars nacionals o internacionals (Gran Telescopi de Canàries, CERN, GSI, ESA, ESO, Laboratori Subterrani de Canfranc, Observatori del Montsec, etc.). |
 |
||||
|
|||||
| Jornades de reflexió estratègica universitària | ||||
| El programa de les Jornades de Reflexió Estratègica Horitzó 2020, emmarcades en l’àmbit universitari, va incloure el mes de juny una taula rodona sobre equips docents, i una sessió sobre gestió i desenvolupament de polítiques de recerca i docència. El dia 5 de juny es va dur a terme la taula rodona «Equips docents: una forma diferent de fer docència», moderada pel coordinador de la ponència sobre docència d’Horitzó 2020, Miquel Martínez, en la qual van participar Heather Fry (Centre for Educational Development, Imperial College, Londres), Lynn McAlpine (Universitat Mcgill, el Canadà) i Francisco Michavila (Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de Madrid). L’endemà, dia 6 de juny, va tenir lloc la sessió «Recerca i docència a la Universitat. Les dues cares de la mateixa moneda», presentada pel rector Màrius Rubiralta. Des de la perspectiva de la docència, Heather Fry va oferir la ponència «Connecting Worlds: the Convergence of Goals of University Professors, Faculty Development and Institutional Educational Policy», i des de la perspectiva de la recerca, Sybille Reichert (Reichert Consulting, Zuric) va intervenir-hi amb la conferència «Research Strategy Development and Management at European Universities: Challenges and opportunities», presentada pel coordinador de la ponència sobre recerca d’UB Horitzó 2020, Enrique Pedroso. |
||||
|
||||
