Fa poc més d’un segle, va esdevenir el primer –i fins ara l’únic– professor de la UB guardonat amb el Premi Nobel de Medicina (1896). Ramón y Cajal va treballar a la UB des del 1887 fins al 1892 com a catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica, en un període fructífer per a les seves recerques sobre els mecanismes que controlen la morfologia i els processos connectors de les neurones.

El seu pas per la Universitat de Barcelona es recorda actualment amb dues sales que porten el seu nom, ubicades, respectivament, al Pati de Ciències de l’Edifici Històric i a la Facultat de Medicina, al carrer de Casanovas. Així mateix, porta també el seu nom la lliçó que s’imparteix esporàdicament en aquesta Facultat sempre a càrrec d’un premi Nobel.

Amb la seva estada a Barcelona Ramón y Cajal pretenia obtenir els mitjans necessaris per donar impuls a les seves recerques, cosa que no va aconseguir plenament i que el va portar a traslladar-se a Madrid. Si hagués estat possible entrevistar-lo, la dificultat de fer recerca a Espanya hauria centrat bona part de la conversa. En aquest sentit, la catedràtica de la Facultat de Biologia, Mercè Durfort, ens hauria pogut aportar nombroses dades sobre l’investigador, recollides en el fons documental que ha anat elaborant al llarg dels anys. Fa poc més d’un segle, va esdevenir el primer –i fins ara l’únic– professor de la UB guardonat amb el Premi Nobel de Medicina (1896). Ramón y Cajal va treballar a la UB des del 1887 fins al 1892 com a catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica, en un període fructífer per a les seves recerques sobre els mecanismes que controlen la morfologia i els processos connectors de les neurones.