Sabíeu que...?

El monestir de Poblet fa front a problemes d’abastament d’aigües

Una completa cartografia del territori andorrà servirà per posar en marxa mesures de protecció del paisatge en zones d’interès turístic i cultural

Alumnat de cursos de formació continuada utilitza l’espai virtual Second Life com a part integrant de la seva formació en línia en el curs Second Life i noves tendències en aprenentatge. Participen en classes virtuals, entrenaments amb jocs de simulació (role playing) i visualització mitjançant models 3D de conceptes complexos

S’ha seqüenciat el primer genoma humà d’un individu, concretament el de J. Craig Venter, un dels científics que va liderar el primer esborrany del genoma humà presentat el 2001

Un procediment per caracteritzar gravats artístics a partir de la composició química dels materials constitutius, i que també serveix per detectar bitllets d’euro falsos


El monestir de Poblet fa front a problemes d’abastament d’aigües

Les causes d’escassetat d’aigua al monestir són diverses, com ara l’increment de l’activitat turística i l’ús públic de la seva biblioteca, a més de les sequeres que patim avui dia. Els recursos existents, bàsicament aigües subterrànies, cobreixen la demanda actual, però no garanteixen que en un futur el monestir no pateixi manca d’aigua. Aquesta previsió, i la voluntat de l’abadia de gestionar de manera adient i sostenible el problema de l’aigua, van fer que s’encarregués a un grup de l’Institut de l’Aigua de la UB l’estudi, que inclourà una proposta de millora de la gestió, i en què s’avaluaran les possibilitats de reutilitzar l’aigua residual i gestionar l’aigua de la pluja com a recursos bàsics. El treball tindrà un caràcter multidisciplinari i estarà dirigit per la catedràtica de Dret Administratiu de la Facultat de Dret, M. Jesús Montoro; el professor d’Hidrologia de la Facultat de Farmàcia, Miquel Salgot, i el catedràtic de Prospecció Geològica i Geofísica de la Facultat de Geologia, Albert Casas.



Una completa cartografia del territori andorrà servirà per posar en marxa mesures de protecció del paisatge en zones d’interès turístic i cultural


Un dels esborranys de les primeres proves de la cartografia andorrana.

El projecte, a càrrec del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge de la Facultat de Geografia i Història, consta de dues fases i actualment ja es troba en la segona i darrera etapa, de verificació, comprovació i correcció de les unitats per mitjà del treball de camp, la digitalització, la creació d’una base de dades i la redacció d’una memòria explicativa.

La primera etapa del projecte ha consistit en la recopilació del material cartogràfic i bibliogràfic existent, l’estudi del territori i la definició dels principals tipus d’unitats, i també la definició d’unitats per assolir-ne una primera delimitació. Sota el títol «Mapa de les unitats de paisatge d’Andorra», el projecte està dirigit per la investigadora del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge Maria de Bolòs, amb la col·laboració del director del Servei esmentat, Antonio Gómez i de Maria Tura Bovet, i és un encàrrec del Ministeri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra.



Alumnat de cursos de formació continuada utilitza l’espai virtual Second Life com a part integrant de la seva formació en línia en el curs Second Life i noves tendències en aprenentatge. Participen en classes virtuals, entrenaments amb jocs de simulació (role playing) i visualització mitjançant models 3D de conceptes complexos.

El curs, que s’imparteix alhora a la plataforma virtual de l’IL3-UB i a Second Life, tindrà noves edicions durant la tardor, una d’aquestes adreçada a professors d’ensenyament reglat. L’IL3-UB, pioner a inaugurar una nova seu a Second Life, està oferint el curs dins les iniciatives que duu a terme l’IL3 Serious Games Lab, grup de treball dedicat a adaptar les metodologies de formació a noves generacions d’alumnes i que utilitza els jocs i els simuladors com a eina efectiva i eficaç d’aprenentatge.




S’ha seqüenciat el primer genoma humà d’un individu, concretament el de J. Craig Venter, un dels científics que va liderar el primer esborrany del genoma humà presentat el 2001
En el projecte hi ha participat l’investigador Josep F. Abril del Departament de Genètica de la UB. L’anterior versió del genoma es va obtenir com a mitjana d’un conjunt de mostres de diferents individus. En aquest cas, i per primera vegada, s’ha seqüenciat el genoma sencer d’un individu de la nostra espècie. Aquest fet obre les portes a la genòmica individualitzada i a la medicina personalitzada. En el futur, per exemple, es podran detectar aquells canvis en el genoma que es poden associar a una malaltia abans que es manifestin els primers símptomes. Dels resultats s’extreu que la variació genètica entre dos individus pot arribar a ser cinc vegades més gran del que s’havia estimat fins ara.



Un procediment per caracteritzar gravats artístics a partir de la composició química dels materials constitutius, i que també serveix per detectar bitllets d’euro falsos,
va ser el tema d’una tesi doctoral llegida aquest setembre a la UB davant un tribunal integrat per R. Companyó (UB), R. Vives (UB), M. T. Domenech (UPV) i també G. Rauret (directora de l’ANECA) i M. Leona cap de recerca del Metropolitan Museum of Art de Nova York. La investigadora Anna Vila és l’autora de la tesi que duu per títol La caracterització físicoquímica com a eina per a la conservació discriminació d’obra gràfica. La metodologia posada a punt i aplicada a la tesi complementa la informació que s’obté de l’estudi estilístic i formal, i permet diferenciar els gravats fets amb els materials de la sèrie original d’altres que s’hagin imprès posteriorment (fraus i falsificacions). Aplicada als bitllets d’euro, permet detectar-ne els falsos de manera ràpida i no destructiva. La recerca s’ha portat a terme al Departament de Química Analítica. Concretament, a més d’Anna Vila, hi han intervingut José F. García, professor de la UB, i Núria Ferrer, dels Serveis Cientificotècnics de la UB.