Un estudi internacional identifica les principals variants genètiques implicades en la resposta al virus VIH

El treball, publicat l’agost en la revista Science, revela noves dades sobre el mecanisme pel qual algunes persones mantenen de manera natural el virus de la SIDA (VIH) a nivells gairebé indetectables, mentre que en d’altres se’n perd el control ràpidament. L’article és el resultat de la col·laboració internacional entre investigadors d’Europa, Austràlia i els Estats Units, i es basa en un es­tudi a gran escala de diferències genètiques entre pacients infectats pel VIH. Aquest és el primer treball investigador d’aquest tipus publicat en el camp de les malalties infeccioses.

En l’estudi han participat els investigadors Josep M. Miró del Departament de Medicina, consultor del Servei de Malaties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, i Javier Martínez-Picado, professor d’investigació ICREA a la Fundació irsiCaixa de l’Hospital Germans Trias i Pujol. La recerca, en què ha col·laborat també l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Mútua de Terrassa, s’ha dut a terme mitjançant les tecnologies més actuals en genòmica i bioinformàtica, amb les quals s’han analitzat 550.000 variacions del genoma humà complet en 486 pacients majoritàriament europeus i preseleccionats d’entre 30.000 candidats potencials. Aquestes variacions, anomenades polimorfismes simples de nucleòtids –Single Nucleotide Polymorphisms (SNP), en anglès–, són diferències existents en els genomes de les persones però que només afecten un nucleòtid o base. Conèixer quines són aquestes variacions és essencial per a la determinació de la progressió de la malaltia.

En el decurs de la investigació es va fer un estudi d’associació per determinar quines són les principals variacions genètiques que assumeixen el rol més important en el control de la infecció viral. Els resultats apunten a dues variants genètiques relacionades amb el sistema immunitari. Aquestes variacions es troben en una regió genètica responsable de determinar la capacitat de la resposta immunitària contra nombroses malalties infeccioses, com ara la SIDA, que s’allotja en el braç curt del cromosoma 6 en gens que controlen uns sistemes moleculars anomenats HLA-B i HLA-C. Aquests sistemes són els responsables d’activar el sistema immunitari per localitzar i destruir les cèl·lules del cos que han estat infectades pel VIH. L’estudi també ha identificat una tercera variant genètica involucrada en el deteriorament immunitari dels pacients i ubicada també en el cromosoma 6.

Les variants genètiques relacionades amb els gens que codifiquen per als sistemes moleculars HLA-B i C podrien explicar fins a un 15 % de la variació en la quantitat de virus que hi ha entre pacients –la correlació més alta amb la resposta immunitària descrita fins ara– mentre que la tercera variant genètica explicaria fins a un 5,8 %. No obstant això, caldrà estudiar també quina és la contribució d’altres regions genètiques també involucrades en aquest procés.

L’article revela dades que seran de gran utilitat en la via cap al desenvolupament d’una futura vacuna contra la malaltia. A més, representa un pas endavant en l’àmbit de recerca de la medicina personalitzada, dirigida a determinar els fàrmacs més adients per a cada individu segons les característiques genètiques. La recerca ha estat coordinada per Amalio Telenti, codirector de l’Institut of Microbiology de la Universitat de Lausana (Suïssa), i per David Goldstein, director del Center for Population Genomics and Pharmacogenetics del Duke Institute for Genome Sciences & Policy (Estats Units). El projecte s’integra en el context del consorci internacional Center for HIV-AIDS Vaccine Immunology (CHAVI), que va emprendre l’activitat el juliol de 2005 per tal d’impulsar la recerca sobre noves estratègies de vacunació contra el virus VIH. Al projecte s’hi han afegit altres grups de recerca europeus i un d’australià sota el nom d’EuroCHAVI, que han donat lloc a aquest estudi en coordinació amb el Duke Institute.