Més enllà de la participació en les guerres púniques, sovint com a aliats de Roma, es coneixen poques coses de l’antic regne dels númides. Aquest estiu, el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Joan Sanmartí ha emprès la seva tercera —i, de moment, última— missió arqueològica per esbrinar més dades d’aquesta civilització que ocupava un extens territori entre el que avui és Algèria i Tunísia, i que va desaparèixer en incorporar-se a l’imperi romà.

Una de les motivacions principals per a la missió és «treure a la llum una civilització que havia estat molt brillant». Els altres interessos, especifica, són, d’una banda, «projectar a l’exterior la recerca catalana i establir uns lligams entre institucions i persones per començar a fer xarxa, ja que el món nord-africà, per raons històriques, sempre s’ha decantat cap a França i Itàlia», i, de l’altra, «verificar models teòrics d’evolució social, és a dir, observar i comprovar com es forma un estat». Sanmartí explica que hi ha «un moment d’explosió demogràfica que coincideix amb el canvi tecnològic (el ferro)», i aleshores es produeix el canvi social i apareix l’estat.

La missió ha constat de dues campanyes anteriors (2006 i 2007). Enguany, han excavat al jaciment d’Althiburos, com en ocasions anteriors, i han contribuït a la posada en valor i a la restauració parcial del jaciment mitjançant panells explicatius i la restauració del Capitoli.

Els estudis científics en curs a partir de la troballa aportaran informació sobre l’evolució dels darrers proboscidis (mamuts o elefants) que van viure al sud d’Europa.

Les restes s’han descobert amb motiu de la construcció, promoguda per l’Agència Catalana de l’Aigua, d’una bassa de laminació al curs mitjà de la riera de Sant Llorenç, que és un jaciment paleolític únic a Catalunya. El Grup de Recerca del Quaternari (que pertany al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola) està duent a terme, des de l’any 2000, el projecte de recerca Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal, sota la direcció dels arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura.

La missió arqueològica que dirigeix el catedràtic d’Egiptologia de la UB Josep Padró a la ciutat d’Oxirinc (l’actual al Bahnasa) ha descobert en la darrera campanya una màscara mortuòria infantil d’època romana. La troballa es va produir a la necròpolis alta, dins el recinte emmurallat de la ciutat, on hi ha una continuïtat d’enterraments des de l’època faraònica (segle VII aC) fins a la conquesta àrab (segle VII dC).

La tomba, segons Padró, «havia estat violada amb anterioritat pels saquejadors de tombes, però la casualitat va voler que, durant el robatori, algú donés la volta involuntàriament a la mòmia de la criatura i s’amagués la màscara, i així va romandre fins que nosaltres vam trobar-la». La màscara és de guix recoberta amb làmines d’or, ulls de vidre i una perruca coronada per una gemma.

L’arquitectura de la tomba i la riquesa de la màscara corresponen —segons els investigadors— a un membre d’una família d’elevat rang social de l’època altimperial (segle I dC).

Entre les fites de la missió, hi ha la descoberta en aquesta campanya d’una de les tombes d’època saïta del jaciment. D’altra banda, la gran riquesa de les inscripcions d’un cementiri grecoromà proper a les tombes ha donat lloc ja a una tesi doctoral, obra de la investigadora Núria Rodríguez, defensada a la UB, que duia per títol Sacerdoci, litúrgia i rituals religiosos en les etapes de transició de l’època faraònica a l’època hel·lenística i que va ser qualificada cum laude. L’altre gran treball dut a terme per l’equip del professor Padró durant aquesta campanya ha estat l’apuntalament i la reconstrucció del temple subterrani dedicat a Osiris (Osireion). A més, gràcies a fotografies aèries s’ha descobert una vila bizantina (segles V-VI) situada extramurs de la ciutat.

Actualment, una missió mixta integrada per la UB, la URV i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sota la direcció del catedràtic de la UB Josep Padró, excava al jaciment d’al Bahnasa.