- "Els resultats que ha indicat l’estudi és que hi ha hagut un increment de les puntuacions en brut dels rendiments, és a dir, els nois i les noies de l’any 99 rendeixen millor que els nois i les noies de l’any 70 en el mateix test, i aquest increment no és gens menyspreable, perquè és comparable al que es pot apreciar en poblacions adultes, que està entorn de 10 punts de quocient intel·lectual".

- "Inicialment, s’han plantejat dues raons que tenen que veure, o bé amb el que podríem entendre com a influències culturals educatives, és a dir, la millora en l’extensió i la qualitat de l’ensenyament, que arriba actualment a una població molt més extensa que als anys 70, o també, en una segona hipòtesi, al fet que les condicions de desenvolupament, l’atenció prenatal, la millora de la dieta infantil i, especialment, la higiene sociosanitària que tenen els nadons actuals hagi ajudat a aquest creixement important de la capacitat intel·lectual. Nosaltres ens adherim a aquesta segona hipòtesi, donat que el període en el qual el nen es desenvolupa en el sentit del sistema educatiu és molt curt, abans dels 7 anys (especialment als anys 70), i ens sembla que aquest és l’efecte més rellevant, la nutrició i la higiene sociosanitària que han tingut aquests nens".

- "L’increment de la intel.ligència la podem situar entre un 15 i un 17% d’augment real , que és molt semblant al que ha succeït amb l’estatura mitjana, de tal forma que en els últims 30 anys, a Espanya es pot contrastar un augment de l’estatura, especialment dels varons, perquè a Espanya s’ha treballat sempre amb el tallatge de la mili i d’estudis similars, hi ha hagut un increment de l’estatura mitjana molt similar, entre un 15 i un 17% també".

- "Quan comparem els grups de nois i noies des del punt de vista de la seva pertinença a nivells socioeconòmics diferents, en observem una millora molt més substancial és en el grup menys afavorit, és a dir, en la gent que pertany al nivell socioeconòmic més baix i mitjanament baix de la societat espanyola, de tal manera que en aquest segment s’ha observat una millora molt notable del quocient intel·lectual, i no en els que pertanyen a sectors socioeconòmics més potents o més poderosos. Això abunda en la hipòtesi de la nutrició perquè considerem que aquests grups especialment han tingut realment una millora sociosanitària molt més rellevant en els últims 30 anys".

- "Entenem que milloren en el què seria la capacitat d’abstracció, i el que seria el nucli de la intel·ligència humana, és a dir, no estaria tan relacionat amb les habilitats, per exemple, amb la lectura o les matemàtiques, si no més aviat amb la capacitat de raonament abstracte, la capacitat d’aprendre, la capacitat de raonar de forma lògica... Això, que és el nucli essencial de la intel·ligència, és el que ha millorat".