| |
El 1971, l'Escola s'integra a la Universitat de Barcelona. Aquesta mesura, que va afectar a tot l'Estat
espanyol, les escoles de comerç i també les escoles normals, era necessària si no es volia perpetuar
l'aïllament del centre, sobretot en un país on s'ha optat per ignorar la possibilitat de desenvolupament d'un
ensenyament superior no universitari. Era, a més, l'oportunitat de gaudir de millors recursos, solucionar algunes
estretors i homologar el professorat. Entre el professorat, alguns gaudien d'un prestigi merescut i eren acadèmics
numeraris de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras o, fins i tot, com en el cas del Dr. Guillermo
Díaz-Plaja, de la Real Academia Española.
El sexenni 1974-1979, l'Escola pren la decisió de trencar la letargia en què havien quedat moltes escoles de
comerç i, per consegüent, transformar plenament la seva estructura per adaptar-se als requeriments d'una
formació empresarial moderna i universitària. Durant aquest període, es recupera la part de l'edifici
ocupada per la Facultat de Filosofia i Lletres, es realitza un nou disseny de la distribució interior dels espais i es
creen els seminaris docents, la biblioteca passa de 5.000 a 20.000 volums, es doten de mobiliari les noves instal·lacions,
i a la planta baixa s'amplien el vestíbul i la cafeteria.
|
|
Als anys noranta, la necessitat dels estudis empresarials es posa clarament de manifest, ja que la
diplomatura en Ciències Empresarials es va convertir en l'ensenyament amb més demanda estudiantil - com ho ha
estat encara a l'inici del curs 2004-05- i es van crear noves escoles públiques (UPF, URV) i privades- adscrites
(Vic, Manresa, Mataró, Terrassa), a més d'una bona oferta d'ensenyament a distància (UOC), sobre tot durant
els anys fundacionals.
Aquest breu recorregut històric es justifica per la necessitat de descriure les profundes arrels de l'ensenyament
empresarial en la societat catalana i, en particular, en el marc de l'impuls econòmic de la ciutat de Barcelona.
A més, des de la incorporació a la Universitat, l'Escola ha anat retrobant el seu paper en la societat sobre
la base del prestigi que ja tenia. Un vehicle tan potent de comunicació, com és una gran Universitat fundada el
1450, facilita la difusió de les característiques pròpies d'un centre, més enllà de
l'àmbit que podia tenir l'antiga Escola de Comerç.
|
|