**Codi 361986, 202200**
Morfologia contrastiva de l'alemany
Pla 2001: Gramàtica alemanya I
1. Competències
Plantejament de problemes metodològics i conceptuals per part del docent, resolució a classe a nivell de grup, en equip i també de manera autònoma
Habilitat en la utilització de recursos informàtics (programes d'anàlisi estadística)
Coneixement gramatical necessari per a comprendre l'organització de les classes flexives d'algunes classes de paraules en alemany i per a analitzar les funcions nominatives de la formació de mots en tipologies textuals concretes
Apreciació de la diversitat de tipus lingüístics i de mecanismes de nominació
Capacitat d'identificar, analitzar l'estructura i explicar la funcionalitat de recursos morfològics en textos literaris, publicitaris i en la producció textual d'àmbits socio-culturals propicis a la neologia
2. Objectius d'aprenentatge
2.1 Coneixements
Oferir un panorama del catàleg de categories morfològiques (categories gramaticals i lexicals, tipus de morfemes i criteris per a la seva classificació), de les operacions combinatòries per a la formació de mots i dels models de formació de mots més productius en alemany contemporani.
L'anàlisi contrastiva es durà a terme bàsicament entre l'alemany i les llengües romàniques.
Establir correlacions directes entre els motors semàntico-funcionals de la demanda de lèxic complex i neològic en situacions comunicatives autèntiques i la resposta estructural capaç de satisfer l'ampliació del lèxic.
2.2 Actituds
Habituar-se a la reflexió sobre aspectes primordialment formals de l'estructura del mot, sense deixar de banda la seva interrelació amb aspectes semàntico-funcionals.
Afavorir posicions intermèdies i judicis ponderats sobre la consideració de l'alemany com a llengua morfològicament rica (tret tradicionalment molt positivament valorat), però alhora tinguda per una llengua d'adquisició difícil (tret estereotipadament molt negativament valorat) en aquest àmbit de la gramàtica i el lèxic.
3. Programa
1. Principis i elements d'anàlisi morfològica comuns a la morfologia flexiva i a la lèxica. 2. Caracterització tipològica de l'alemany com a llengua flexiva i com a llengua de tipus mixte. La monoflexió. 3. Morfologia flexiva de l'alemany: perspectiva contrastiva. 3.1 Flexió nominal: les categories de cas, nombre i gènere i les seves funcions. Classes flexives nominals. 3.2 Flexió verbal: categories i les seves funcions. Classes flexives verbals. 4. Morfologia lèxica de l'alemany: perspectiva contrastiva. 4.1 Formació de mots regular i formació de mots analògica. Formació de mots extragramatical. 4.3 Els models de formació de mots més productius. 4.4 Mecanismes centrals i mecanismes perifèrics per a la formació de mots segons tipus textuals i la funció del lèxic en els diferenst tipus textuals (identificativa, classificatòria, informativa, apel·lativa, etc.)
4. Metodologia i organització general de l'assignatura
Es realitzaran exercicis a classe que serviran per a operacionalitzar els resultats. Es prioritzarà el seguiment acurat dels procediments d'anàlisi per davant del saber teòric. Es donarà molta importància al fet que els mots objecte d'anàlisi morfològica no es considerin de manera aïllada, sinó contextualitzats.
Un dels passos procedimentals als quals es dedicarà més atenció és la correcta utilització de la lexicografia especialitzada (diccionaris de famílies de paraules, diccionaris de morfemes, diccionaris inversos).
5. Criteris i formes d'avaluació
Per a la metodologia emprada l'avaluació continuada és la més adequada. Els criteris i terminis de l'avaluació continuada es concretaran amb més detall al programa de l'assignatura. Els alumnes que ho sol.licitin en els terminis i termes establerts podran acollir-se a l'avaluació única. La segona convocatòria necessàriament haurà de ser adaptada al format d'avaluació única.
6. Observacions i recomanacions
La llengua expositiva del curs serà l'alemany. Tanmateix és farà un ús extensiu de les llengües vernàcules per als continguts instructius i vehiculars. En la producció textual dels estudiants es prega l'ús exclusiu de l'alemany i també serà la llengua de les lectures recomanades, encara que el grau variable de correcció en la producció oral i escrita per parts dels estudiants no influirà en la nota.
7. Fonts d'informació bàsiques
Al programa docent s'informarà amb detall sobre les eines d'anàlisi online i sobre la lexicografia especialitzada. A banda d'això es recomanen:
Altmann, Hans/Silke Kemmerling (2000) Wortbildung fürs Examen. Studien- und Arbeitsbuch. Wiesbaden: Westdeutscher Verlag (= Linguistik fürs Examen; 2).
Calvet Creizet, Mireia (2002) Morfologia flexiva de l'alemany. Edicions de la Universitat de Barcelona (= Textos docents; 263).
Donalies, Elke (2004) Grammatik des Deutschen im europäischen Vergleich: Kombinatorische Begriffsbildung. Teil I. Substantivkomposition. Mannheim: Institut für Deutsche Sprache (= amades 2/04).
Donalies, Elke (2005) Grammatik des Deutschen im europäischen Vergleich: Kombinatorische Begriffsbildung. Teil II: Explizite Substantivderivation. Mannheim: Institut für Deutsche Sprache (= amades 4/05).
Hoberg, Ursula (2004) Grammatik des Deutschen im europäischen Vergleich: Das Genus des Substantivs. Mannheim: Institut für Deutsche Sprache (= amades 3/04).
