**Codi 361991, 202204**
Història externa de l'alemany
Pla 2001: Història de la llengua alemanya I


1. Competències
Apreciació de la diversitat de factors que condicionen l'esdevenir històric de la llengua: la contingència, la intervenció conscient i planificada, les idees lingüístiques imperants en cada etapa del pensament, la imatge nacional, la imatge del grup dins i fora del propi grup, etc., etc.
Coneixement d'elements de la història i les varietats de l'alemany
Capacitat per a comprendre textos en el llenguatge específic de la lingüística
Capacitat per a relacionar els coneixements de la titulació amb altres àrees i disciplines
Coneixement del fenomen lingüístic en totes les seves dimensions. Connexions interdisciplinars

2. Objectius d'aprenentatge
2.1 Coneixements
Filiació genètica de l'alemany. L'alemany en situació de contacte amb altres llengües al llarg de la seva història (tipologia de contactes lingüístics i de manlleus lingüístics). Les etapes de la història de la llengua abans, durant i després del procés d'estandardització. Principals agents de la unificació, de la codificació i la normalització de l'alemany, així com la interacció entre ells.
Aprendre a distingir línees evolutives més o menys orgàniques o, en tot cas, amb una mecànica etimològica consistent, de trets evolutius marcats per la intervenció externa, planificada o no.
2.2 Actituds
Percebre la tensió entre idea i realització en la historiografia de la llengua alemanya.
Considerar normal la conceptualització de l'alemany com a llengua històrica amb una arquitectura variacional complexa enfront d'excessives, encara que legítimes, abstraccions en altres àmbits d'estudi lingüístic.
Sensibilitzar sobre la interdependència entre els canvis del sistema, els canvis en la configuració de les comunitats lingüístiques i els canvis en la manera com s'articula la identitat lingüística de les comunitats de parla alemanya.

3. Programa
1. La denominació deutsch/Deutsch vom a glotònim, gentilici i topònim al llarg de la història. Correspondències en altres llengües. 2. Períodes històrics i criteris de periodització de la història de la llengua alemanya. 3. Elements de divergència i elements de convergència en la historiografia lingüística: el model de l'Stammbau i el model de la Wellentheorie. 4. Història d'una varietat determinada i història de l'arquitectura variacional en tota la seva complexitat. 5. Canvi lingüístic, canvi d'usos lingüístics i canvis normatius. 6. Canvi lingüístic, substitució lingüística i anivellament entre varietats. Canvis en el tipus d'Überdachung: exo-/endocèntric. 7. Diferències entre canvi semàntic, canvis en l'inventari lexical i etimologia. Tipologia de manlleus lèxics. Tensió entre tendències intregratives i trets alienatius en la incorporació de manlleus. 8. Fases del procés d'estandardització de l'alemany. 9. Història de la llengua en el medi escrit i història de la llengua en el medi oral. 10. Canvis en la consideració de l'alemany (a nivell areal, nacional i en la seva projecció internacional) en usos institucionals i/o específics.

4. Metodologia i organització general de l'assignatura
Les unitats temàtiques consten d'una part expositiva de tipus magistral a la qual segueixen una série de tests d'autocontrol per tal d'assegurar que l'assimilació de continguts es produeix de manera progressiva. El valor diagnòstic d'aquests tests es tematitza explícitament a les sessions presencials. No es puntua el grau de correcció gramatical en aquestes proves, però contenen preguntes on es focalitzen aspectes relacionats amb el treball terminològic, lexicològic, fraseològic i col.locacional del llenguatge específic de la lingüística diacrònica en alemany.

5. Criteris i formes d'avaluació
L'avaluació continuada és la que millor s'adiu a la metodologia emprada. Els criteris i terminis de l'avaluació continuada es concretaran amb més detall al programa de l'assignatura. Els alumnes que ho sol.licitin en els terminis i termes establerts podran acollir-se a l'avaluació única. La segona convocatòria necessàriament haurà de ser adaptada al format d'avaluació única.

6. Observacions i recomanacions
La llengua expositiva del curs serà l'alemany. Tanmateix és farà un ús extensiu de les llengües vernacles per als continguts instructius i vehiculars. En la producció textual dels estudiants es prega l'ús exclusiu de l'alemany i també serà la llengua de les lectures recomanades. Als intercanvis orals es veurà amb naturalitat el canvi de llengua.

7. Fonts d'informació bàsiques
Brundin, Gudrun (2004) Kleine deutsche Sprachgeschichte. München: Fink.
König, Werner (132001) dtv-Atlas Deutsche Sprache. München: Deutscher Taschenbuch Verlag.
Stedje, Astrid (1989) Deutsche Sprache gestern und heute. München: Fink (= UTB; 1499).
Sonderegger, Stefan (1979) Grundzüge deutscher Sprachgeschichte. Diachronie des Sprachsystems. Band I. Einführung - Genealogie - Konstanten. Berlin, New York: Walter de Gruyter.