**Codi 362820, 204414**
Del llatí vulgar a les llengües romàniques
Pla 2001: Llatí vulgar


1. Competències
- Coneixement de la història i de les variacions diacròniques, diatòpiques i diastràtiques de la llengua llatina.
- Coneixement de les tècniques i els mètodes de l'anàlisi lingüística.
- Capacitat per localitzar, avaluar críticament, fer servir i sintetitzar la informació bibliogràfica.
- Capacitat per localitzar, avaluar críticament, fer servir i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i a Internet.

2. Objectius d'aprenentatge
- Conèixer els fenòmens lingüístics propis del llatí vulgar.
- Conèixer les principals característiques que presenta el llatí vulgar en la seva evolució vers les llengües romàniques.
- Conèixer les principals fonts textuals i bibliogràfiques sobre l'evolució del llatí vulgar.

3. Temari
- El llatí, la llengua de la romanització : precisions cronològiques i terminològiques
- Canvis i alteracions produïts en el sistema lingüístic del llatí vulgar
- Canvis produïts en el sistema vocàlic i consonàntic
- Pèrdua del sistema flexional nominal, pronominal i verbal
- Alteracions en la sintaxi
- El lèxic llatí vulgar : característiques i evolució

4. Metodologia i organització general de l'assignatura
Presentació d'un marc conceptual teòric que permeti abordar l'estudi del llatí vulgar i analitzar el paper que exercí com a llengua de romanització. Comentari d'una breu selecció de textos vulgars (inscripcions funeràries paganes i cristianes, grafits, jocs de paraules, anècdotes, etc.).

5. Criteris i formes d'avaluació
L'avaluació és continuada. Els criteris i forma d'avaluació específics es concretaran amb detall al programa de l'assignatura.
L'alumnat que ho sol·liciti, en el termini i pel procediment establerts, podrà acollir-se a l'avaluació única.
En tot cas, la segona convocatòria oficial s'adaptarà al format d'avaluació única.

6. Observacions i recomanacions

7. Fonts d'informació bàsiques
BORRELL, E. - MIRÓ, M. (2001), Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al català. Barcelona, Editorial UOC.
GRANDGENT, C. H. (1928), Introducción al latín vulgar (trad. de F. B. MOLL). Madrid, C.S.I.C.
HERMAN, J. (1997), El latín vulgar (trad., introd., índex i bibliogr. de M. C. ARIAS ABELLÁN). Barcelona, Ariel.
LAUSBERG, H. (1985), Lingüística románica (trad. de J. PÉREZ RIESCO i E. PASCUAL RODRÍGUEZ). Madrid, Gredos (2 vol.).
LLOYD, P. M. (1993), Del latín al español (trad. d'A. ÁLVAREZ RODRÍGUEZ). Madrid, Gredos.
MARINER, S. (1984), Latín Vulgar. Madrid, U.N.E.D.
TAGLIAVINI, C. (1993), Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología romance (trad. de J. ALMELA). Madrid, Fondo de Cultura Económica.
VÄÄNÄNEN, V. (1995), Introducción al latín vulgar (trad. de M. CARRIÓN). Madrid, Gredos.
La bibliografia i materials de treball específics es detallaran al programa de l'assignatura.