Mèrits docents, investigadors i acadàmics      

Josep Pla Carrera                                         

 

Períodes curriculars

 

Del curs 1970/1971 al curs 1982/1983

Del curs 1982/1983 al curs 1989/1990

Del curs 1991/1992 al curs 2002/2003

 

Període primer  Del curs 1970/1971 al curs 1982/1983

 

Activitat docent

 

Lògica de predicats de primer orden.

Teoria axiomàtica de conjunts con èmfasis en els cardinales i en l'axioma de l'elecció i les  equivalències.

Teor’a de models  amb aplicaci— a certs estructurs matemˆtiques y a lÕan‡lisisno estˆndard.

Teoremes dÕincompletesade Gšdel. Recursivitat

Mˆquinas de Turing, decidibilitat e indecidibilitat.

Models de la teoria axiomˆtica de conjunts: resultats de Gšdel  i de Cohen.

 

L˜gica matemtica I.

L—˜gica matemtica II.

 

Laes ˆlgebres de Hilbert 1 i 2 (1976-1978).

Less ˆlgebres monˆdiques i la l˜gica modal 1 i 2 (1978-1980).

Les ˆlgebres cil’ndriques 1 i 2 (1980-1982).

 

Activitat investigadora

 

Contribuci— a lÕestudi algebraic dels sistemes l˜gics deductius (Tesi doctoral 1975).

ÒSobre negacions en ret’clesÓ (1976).

ÒSobre les relacions dÕordre i les estructures de HilbertÓ (1977).

ÒSobre lÕeestructura reticular de les ˆlgebras de HilbertÓ (1978).

ÒAlguns aspectes actuals de la L˜gica algebraicaÓ (1979).

ÒNegacions en estructures de HilbertÓ (1979).

 

Activitat formativa

 

El problema 10 de Hilbert (1981).

La paradoxa de Banach-Tarski (1982).

LÕanˆlisi no estˆndard (1983-1984).

 

ÒSobre lÕaxiomˆtica no estˆndard de KeislerÓ (1980).

ÒLÕaxioma de lÕelecci— i la paradoxa de Banach-TarskiÓ (1983).

ÒEl principi dÕinternalitat en lÕaxiomˆtica de Zakon de lÕanˆlisi no estˆndardÓ (1984).

 

 

 

Per’ode segon Del curs 1983/1984 al curs 1989/1990

 

Activitat docent

 

Hist˜ria de la matemˆtica I: De la antigŸitat a Descartes.

Hist˜ria de la matemˆtica II: De Descartes a la Revoluci— Francesa.

 

Recursivitat general (1989-1991).

LÕaxioma de lÕelecci—n i  equivalncias (1991-1993).

LÕaxioma de constructibilidad i dÕaltres axiomes alternatius (1993-1995).

La matemˆtica del segle XVII (1995-1997).

La teor’a de conjunts en Alfred Tarski (1998-1999).

Activitat investigadora

ÒAportacionss de la l˜gica matemˆtica en la primera meitat del segle XXÓ (1983).

ÒElss or’gens de la teor’a cantoriana de conjuntsÓ (1984).

ÒKurt Gšdel: dos teoremes i una metodologiaÓ (1984).

ÒAlfred Tarski i la teor’a de conjuntsÓ (1988).

ÒRichard Dedekind i la teor’a de conjuntsÓ (1993).

ÒLÕaxioma de constructibilitat i el quefer matemˆticÓ (1993).

ÒLa ÔGŽomŽtrieÕ com un exemple de la ÔMŽthodeÕ de RenŽ DescartesÓ (1988).

ÒLes sries com a mtode en NewtonÓ (1989).

ÒMatem‡tics, Matem‡tiques i Revoluci— FrancesaÓ (1989).

 

Periodo tercer Del curs 1991/1992 al curs  2002/2003

 

Activitat docent

 

Els nombres Una aproximaci— a la hist˜ria de la matemˆtica.

Aproximaci— hist˜rica als algorismes.

Introducci— a la metodolog’a matem‡ˆica.

L˜gica 2 (UIB).

 

 

Activitat investigadora

 

ÒEl teorema fonamental de lՈlgebra abans de Carl Friedrich GaussÓ (Pub. Matem. UAB 1992).

ÒPanorˆmica del sistema decimal posicional des dels or’gens indis fins a la  Arismetica de SantclimentÓ (Paleographica, UB 1996).

 ÒArquimedes i Descartes: el mtode com un canvi de llenguatgeÓ  (But. Mat. IEC 1998).

ÒEls matemˆtics i les matemˆtiques a la frontera del 2000Ó (Debats I. Fund Cat. Rec.1998)

Damunt les espatlles del gegants (premi literatura cient’fica 1998) (Edicions de la Magrana 1998)

RenŽ Descartes. Geometria, amb Pelegr’ Viader: introducci—, traducci— i notes (Eumo 1999).

ÒLÕinfinit i la l˜gica de primer ordreÓ (Investigaci—n y Ciencia 2001).

ÒAspectes cul i educatius realacionats amb la societat de la informaci— i la tecnologiaÓ (Debats I/. Fund Cat. Rec.2002)

Notes per a unes classes de Teoria de Models i Indecidibilitat  (UIB 2002).

ÒLa veritat matemˆticaÓ (Reial Acadmia de doctors 2003).

ÒUna hist˜ria breu de les matem‡tiquesÓ (Facultat de Matemˆtiques 2003).

ÒFermat i la cuadratura del Folium de DescartesÓ (Am. Math. Montly 2003), amb Jaume Parad’s y Pelegr’ Viader.

ÒIntroducci— i notes al segon diˆleg matemˆtic de RŽnyiÓ  (But. Mat. IEC 2004).

 

 

 

Activitat formativa

 

Les matemˆtiques en el segle XVII: la derivada.

Les matemˆtiques en el segle XVII: la integral.

Les matemˆtiques  de Descartes.

Les matemˆtiques  de Fermat.

Una hist˜ria de lÕaritmtica del nombre natural.

 

 

Per’ode quart  Abraa el futuro

 

Els Nombres. Una aproximaci— a la hist˜ria de la matemˆtica.

La traducci— de lÕobra matemˆtica de Fermat.

Els tres problemes metal˜gics de Hilbert.

LÕobra matemˆtica de Thom‡s Cerd‡, S.J.

Introducci— a la metodologia matemˆtica.

 

 

 

 

Altres mrits

 

Divulgaci— matemˆtica

 

Las matem‡ticas: una historia de sus conceptos  (Montesinos 1984).

ÒMatem‡tica GeneralÓ, en Historia general de las Ciencias de RenŽ Taton (Orbis 1989).

ÒLÕHelena de las matemˆtiques yiel principi de la m’nima acci—Ó Quaderns. Fundaci— "Caixa de Pensions" 1989).

F—rum de Problemes (1993) y (1994).

Sessions preparat˜rias per a lÕOlimp’ada Matemˆtica (1993) a (2002).

ÒLos FractalesÓ, en Monogr‡fico Fractales. (Epsilon 1994).

ÒEl platonismo y la matem‡tica: el todo y la parteÓ (Actes Lleng. Foramls i Nat. 1994).

ÒNotas y reflexiones sobre la demostraci—n del òltimo Teorema de FermatÓ, en Aleph (1994).

ÒSherlock Holmes i Pit‡goras en MesopotamiaÓ (Mundo Cient’fico, monogr‡fico  Los N’œmeros 1995).

ÒMatem‡ticas: naturaleza, arte y espionajeÓ (Pub. Sant Feliu de Guixols 2000).

ÒAlguns resultats de la matemˆtica del segle XXÓ, a  10 impactes de la cincia en el segle XX. (EUMO 2000)

ÒEl ‡lgebra de la papiroflexiaÓ (Pendent de publicaci— 2003).

Damunt les espatlles dels gegants (1998), premio de literatura cient’fica de la Fundaci— Catalana per a la Recerca (1998).

 

Cˆrrecs acadmics

 

Cap dÕestudis de lÕEnsenyament de Matem‡tiques (1985/1989).

Degˆ de la Facultat de Matem‡tiques (1989/1992).

Vicedegˆ de la Facultat de Matem‡tiques (1992/1994).

President de la Comissi—  dÕusuarios de la biblioteca de matemˆtiques (2002/ ).

 

Cˆrrecs institucionals

 

Membr del ComitŽ editor del Butllet’ de la Societat Catalana de Matem‡tiques, F’siques i Qu’miques (1981/1985).

Director de publicacions del Butllet’ de la Societat Catalana de Matemˆtiques (1989/1995).

Miembre de lÕequipo directiu de la Societat catalana de matem‡tiques (1992/1995).

 

 

 

Beques i premis

 

Beca de Postgrau (1969).

Beca de la Fundaci—n Juan March (1974).

Premi Barcelona per a estudis i investigacions en Cincia cognitiva i l˜gica, pures i aplicades (1984).

Premi ÒFerran Sunyer i BalaguerÓ (1991).

Premi Barcelona per a estudis i investigacions en Cincia cognitiva i l˜gica, pures i aplicades (1992).

Premi de Literatura Cient’fica 1998 (1998).

 

Reconeixements de qualitat

 

Pertˆnyer a un grup dÕinvestigaci— consolidat: L˜gica algebraica (1993/2003).

Aconseguir la qualificaci— dequalitat del programa de doctorat interuniversitari (UB/UAB): Hist˜ria i filosof’a de la cincia (1998/2003).

Aconseguir les dues qualificaciones positivas de lÕANECA: per s centres pœblics i per a  centrs privats (2003).

 

Trams reconeguts

 

8 trams de docncia (1969/1973, 1974/1978, 1979/1983, 1984/1988, 1989/1993, 1994/1998).

4 trams dÕinvestigaci— (1975/1980, 1981/ 1986, 1987/1992,  1994/1999).

 

Instituts i Acadmies

 

Membre del Centre de Recerca Matemˆtica (CRM) (1885- ).

Membre de lÕInstitut de Matemˆtiques de la UB (IMUB) (2001- ).

Membre de nœmero de la Reial Acadmia de Doctors (2003- ).

Membre associat del CEHIC (Centre dÕEstudis dÕHist˜ria de la Ciencia) (2004- )

 

Projectes dÕinvestigaci—

 

Pertˆnyer al projecte dÕinvestigaci— L˜gica algebraica (1987/1990, 1991/1994, 1995/1998).

Dirigir lÕequip de la traducci— de Les obres matemˆtiques de Fermat del IEC (2003).

Pertˆnyer al projecte dÕinvestigaci— La cultura material de la cincia:  recuperaci— i usos historiogrˆfics, dirigit por  Xavier RoquŽ (2003-).

 

Tesis doctorals dirigides

 

Un estudio algebraico de los c‡lculos proposicionales de Luckasiewicz, de Antonio J. Rodr’guez Salas (1980).

 

Estructures l˜gico-algebraiques d'ideals d'un anell abeliˆ unitari, de Carlos Rˆfels (1985).

 

La teor’a de los nœmeros reales en Georg Cantor, de Enrique Droeven  (1990).

 

La teor’a de conjuntos en Georg Cantor, de Carlos G—mez  (1990).

 

L'astronomia pre-copernicana de Marga en el Magrib: ÒTcniques de cˆlcul en el Tay al-azyay de Muhdi al-Din al-Magribi 1283)Ó, de Carlos Dorce (2001).

 

L˜gica i fonaments 1850-1920. Un estudi comparatiu de les contribucions del corrent algbric i logicista a la l˜gica contemporˆnia, de Joan Rossell— (2003).

 

Hermenutica de lÕanˆlisi matemˆtica a tarvŽs dels textos des de lÕH™pital a Lacroix, de M˜nica Blanco (2004)